L'ansietat era evitable
aguasch33729389 gra292 cornell el prat barcelona 01 05 2016 160501182735 /
Al minut 29 del partit vam viure una jugada que simbolitzava, ella sola, l’estat d’ànim de l’Espanyol: Ge-rard Moreno habilitava Hernán Pérez, aquest llançava la pilota contra el porter, intentava salvar la jugada endarrerint la pilota des del terra, i tot seguit dos o tres jugadors més de l’Espanyol miraven inútilment de batre el Sevilla, amb un xut al pal inclòs. Semblava més senzill marcar el gol que orquestrar aquella coreografia espasmòdica i infructuosa. Però els periquitos combinaven voluntat i ansietat, i consegüent falta d’encert.
Per sort, en aquells moments Felipe Caicedo ja havia marcat, i el Sevilla no oferia gaires senyals de posar en perill el resultat. Però faltava molt encara, i no es podia donar per segura la victòria. D’aqui va venir, probablement, que els jugadors de l’Espanyol seguissin evidenciant el nerviosisme amb el qual ja havien saltat al terreny de joc. I que compartien amb tota l’afició sense excepcions.
L’Espanyol va guanyar, i encara que la matemàtica encara no ho diu, sembla que ha tornat a salvar la categoria. Però era innecessari haver arribat a aquell estat d’ansietat i d’urgència i haver viscut amb tant d’ensurt aquesta jornada en la qual una mena de miracle col·lectiu ha permès que alguns dels equips més necessitats de la cua aconseguissin els punts que els donen aire, algun fins i tot remuntant un parelle de gols en contra.
Tapar forats
Fa un mes o un mes i mig teníem assumit que l’Espanyol seguiria a Primera Divisió després d’una temporada grisa i mediocre més, però ridícules i imprevisibles ensopegades han tornat a situar l’equip en el risc, de tal manera que ni l’1 a 0 aconseguit davant del Sevilla és suficient per desaparèixer del tot de les elucubracions.
Però bé, els cinc punts de marge permeten pensar que és molt improbable quedar dels tres últims de la classificació, i potser algú al club podrà començar a pensar en la llista d’assumptes pendents. L’equip fa molts mesos que va a la deriva, sense idees, en un aparent caos que, per descomptat, no és un bon argument per a la continuïtat de Galca. De totes maneres, em fa la sensació que seria injust atribuir-li a ell l’única o fins i tot la màxima responsabilitat del despropòsit.
Després d’aquesta victòria, arribarem al derbi menys necessitats que el Barça, i espero que l’últim partit sigui el que el tòpic defineix com «de tràmit». Però no podem deixar de banda que l’Espanyol ha fet una de les pitjors temporades del segle i que necessita tapar molts forats. I, amb la mà al cor, ningú ens pot assegurar que l’era dels Guerrers de Chen sigui el final de tantes temporades per oblidar.
