El KO del Barça a la Champions

L'aficionat del Barça està tan acostumat a aplaudir les excel·lències del seu equip, capaç de sumar aquesta temporada 39 partits seguits sense perdre, que el KO del vigent campió de la Champions davant l'Atlètic de Madrid provoca, a la vegada, un enorme malestar i una pila de preguntes per a les quals ni els mateixos implicats semblen tenir respostes. La més senzilla, i l'evident, és que el futbol no es mou per regles matemàtiques i sí que és un joc que pot caure en mans de la fortuna i altres capritxos incontrolables, com les decisions arbitrals. Ara bé, el que va passar al Calderón va ser el colofó d'una ratxa negra, en menys d'un mes, des que l'equip va empatar a Vila-real després de desaprofitar un 0-2. Tres derrotes, un empat i una victòria en aquest cicle de cinc partits revelador que el Barça no ha arribat al gran moment del curs, aquell que es planifica per estar en la millor forma, en les condicions ideals. Ja siguin físiques com mentals.

Aquesta sensació, que ja va passar factura davant el Madrid al Camp Nou, va estar acompanyada de la certesa que el Barça ha explotat al màxim, cosa lògica, el pla de fiar-ho tot a la seva extraordinària davantera. I quan Messi i Neymar, més que Luis Suárez, han acusat el pes de la temporada no han sorgit altres solucions, un fet atribuïble a la direcció tècnica. La sort és que l'avantatge acumulat a la Lliga permet pensar, a sis jornades del final, que només cal una última empenta i que si es corona a la Copa amb el doblet resultaria un magnífic balanç.