O el nòvio, o Déu

Com vostès poden comprendre, ens hem enfrontat a casa a l'estrena de 'Quiero ser monja' (Cuatro) amb l'ai al cor. Sabent com se les gasta Mediaset construint 'reality shows', que ara en faci un amb tendres jovenetes que aspiren a ser monges, podia ser esgarrifós, sí. Més encara tractant-se d'una producció d'Eyeworks Cuatro Cabezas, Warner i Mandarina TV, conglomerat productor que compta en el seu haver amb despendolats productes com 'Adán y Eva' -tots en pilotes- o aquella altra martingala entre eròtica i psicalíptica que es va dir 'I love Escassi' -¿se'n recorden?-, un vergonyant exercici al voltant del pollastre Álvaro Muñoz Escassi, que el treien envoltat de vamps, totes intentant seduir tan famós cavallista. O sigui, que això de 'Quiero ser monja' podia haver sigut d'una irreverència terrorífica. Ens podien haver dibuixat les novícies fent virtuoses postures al voltant d'Escassi-Jesucrist. Però no ha sigut així. S'ha de reconèixer que s'han moderat moltíssim. A les cinc jovenetes que han ingressat al convent de les Misioneras del Santísimo Sacramento y de María Inmaculada de Granada els han fet un 'reality' suavet. S'hi podia veure comprensió. M'atreveixo a dir que fins i tot delicada tendresa. Obviant, això sí, la base perversa de l'exercici: ficar-hi la tele i burxar amb les càmeres la permanència conventual d'unes nenes que creuen haver rebut la crida de la vocació religiosa. Un cop vist i fet, crec que aquest programa -que està apadrinat per sor Lucía Caram- podia haver-lo produït, tranquil·lament, la Conferència Episcopal. I fins i tot haver-se emès en la seva cadena 13 TV. ¡Ahhh! Que tortes són les línies del Senyor, ¿oi sor Lucía?

De les cinc aspirants en destaquem Yuleysi, de 20 anys, que té nòvio (Alberto). Una tarda, en un parc, ella li va dir: «Estimo tant a Déu com a tu. Amb tu ja he viscut. Amb Déu no. De manera que he d'ingressar en el convent i sortir de dubtes». ¡Ahhh! I encara que ella el besava i li deia: «T'estimo molt, molt, molt», ell no entenia res en absolut. Les monges, al veure'ls arribar junts, es van pensar que eren germans. Quan la mare superiora va saber que era el nòvio, va comentar amb un somriure: «No seria la primera vegada que una aspirant deixa el nòvio. El Senyor pot més». Home, a casa ens preocupa l'Alberto. Va marxar capcot. Trist. Orfe. Perdut.