Pastilles que desintoxiquen

En un país on la tele és una màquina colossal de produir analfabets, que un patata fregida com jo es dediqui a l'anàlisi televisiva em transforma, per sil·logisme directe, en la màxima expressió de l'analfabetisme. O sigui que avui hauria de dedicar aquesta columna al petit Nicolás, que ha plorat a GHVIP, o a la seva companya de gàbia, Charlotte Caniggia, que l'han contractat al Deluxe perquè expliqui quines parts de la seva anatomia s'ha recautxutat. ¡Ah! No obstant, als malalts d'intoxicació televisiva de tant en tant ens sobrevé un rapte, un enorme desig de curar-nos, i quan això té lloc em prenc la pastilla Jaume Barberà, o sigui, m'empasso quatre o cinc dels seus Retrats, i em faig la il·lusió que em curo. De fet, noto una gran millora. La conversa que va mantenir l'altre dia amb el doctor Miquel Porta, per exemple, sobre «La nostra contaminació interna» i «Els components tòxics persistents», va ser d'una lucidesa tan útil com terrible. No es referien a la toxicitat dels Telenotícies i Telediarios, parlaven d'un altre verí, igual de perjudicial, que ens injecten fins i tot abans de néixer: els plaguicides, l'exaclorobencè, els bisfenols... ¡Ah! Ja no venim a aquest món amb un pa sota el braç, com deien les ànimes càndides antigues; ara hi arribem amb una càrrega de substàncies verinoses que el progrés mal entès ens col·loca com a benvinguda. Ens acompanyen, en clau augmentativa, tota la vida. Aquesta setmana Barberà ha estat a la localitat de Bor-redà amb el compositor Carles Cases. Violoncel·lista, pianista, arranjador, músic en estat pur, es troba des de fa 4 anys en l'exasperant situació d'espera de destí. Va treballar amb Lluís Llach gairebé deu anys. També va crear bandes sonores per a pel·lícules de Ventura Pons, Jaime Chávarri, Jesús Garay, Gonzalo Suárez... Per als que vulguin conèixer el seu talent i categoria creativa recomano que visitin alguna botiga de discos que encara no hagi tancat, i que comprin el seu homenatge a Pere Casaldàliga (Araguaia). Jo ho he fet. L'estona que he passat escoltantlo m'ha ajudat a mitigar l'analfabetisme del qual avui hauria d'haver parlat aquí. O sigui, del petit Nicolás. D'aquell recautxutat de Charlotte Caniggia, O de l'aparició de Rajoy,tan inútil, dijous en l'informatiu de Piqueras, ¡Ahh! No va aportar llum sobre res. Però això sí, el plató estava tan ben il·luminat que vaig apagar les bombetes de casa. Quina paradoxa: vaig estalviar llum, per falta de llum.