La no-investidura deprimeix

Gloriós desplegament televisiu per a un resultat tan depriment i tan conegut per endavant. Excepte TV-3 i Tele 5 -que van traslladar el succés polític a les seves plataformes filials 3/24 i Cuatro-, totes les altres cadenes generalistes van suspendre la seva programació i es van instal·lar tota la tarda al Congrés dels Diputats per oferir-nos el discurs de Pedro Sánchez. I mentre el candidat desgranava el seu ideari -amb bon to muscular, tot s'ha de dir-, totes aquestes cadenes també ens advertien el que ja sabíem: que sense els suports necessaris no sortiria investit ni en la primera votació, ni en la segona. Ha de ser depriment per a Sánchez llançar un discurs ple d'energia sabent que no canviarà la decisió dels que el repudien. ¡Ah! La depressió. És un mal, una afecció, que sobrevé tot d'una i et subsumeix. Precisament, la nit anterior a aquest discurs de Sánchez, a El 33, la periodista Agnès Marquès va analitzar la depressió ('La gent normal'). Va ser un treball excel·lent. Amb una delicadesa extraordinària va anar aprofundint en aquesta malaltia. Núria Espert li va explicar la depressió que li va sobrevenir quan era al Covent Garden dirigint 'Rigoletto'. Deia: «De sobte, tot es va tornar negatiu. Un llampec em va travessar el cervell. Em sentia sola al món. Perduda. Vaig tancar portes i finestres. Només volia dormir». El nostre company Fidel Masreal, que ha plasmat en un preciós llibre la recurrent depressió de la seva mare, va dir: «L'únic que pots fer és demostrar amor incondicional». També el psiquiatre Enric Álvarez ens advertia: «Per entendre la depressió el primer que s'ha de saber és el que no és. La tristesa no és depressió». Convenient apunt. Fins a començaments del segle XX confonien la depressió amb la tristor o la melancolia. Agnès va preguntar també, sense cap morbositat, per la idea del suïcidi. ¡Ah! El suïcidi és un fantasma que sobrevola el deprimit. L'escriptora Virginia Woolf un dia es va omplir de pedres les butxaques i es va precipitar al riu Ouse. Hemingway, un altre gran depressiu, es va clavar un tret al cap amb un fusell. «Aquesta és la meva por: quan recaic en la depressió, el suïcidi sorgeix com a opció. És terrible», deia Noelia Ortiz, que pateix recaigudes depressives.

Bon programa el d'Agnès Marquès. Útil. El més tremendo de Pedro Sánchez no és que es deprimeixi. El terrible és que si no l'investeixen, el suïcidaran com a polític.