Cuatro, cadena sense ADN

No es persegueixen llebres fent giragonses. La cadena Cuatro no pot pretendre donar caça a La Sexta a base d'aquests invents improvisats, pedaços sobre la marxa, com el nou espai de debat polític -xou d'opinadors, més ben dit- que acaba d'estrenar amb el títol Toma partido. Miguel Ángel Oliver no és precisament un mal obrer de la informació política. Com a presentador fa el que pot. I les criatures contractades com a debatents hem vist que s'esforcen per fer la sensació de gran batalla al plató. Es mouen constantment, s'increpen, intentant una ferocitat dialèctica i gestual que ens subjugui. Però es nota que totes aquestes picabaralles posturistes se sustenten sobre un pòsit de comèdia, d'impostació sobre ells mateixos. Miguel Ángel Rodríguez resulta ser la gran estrella d'aquest xou. Dibuixa un voluntariós treball d'histrionisme. Cristina Fallarás li fa de partenaire a la contra. Aconsegueixen repunts amb pretensions incendiàries, però no passa d'espurnes de mistos. Aquest programa, en el seu debut, tan sols va aconseguir el 3,3% de share. Una xifra al subsòl del que pretenien. Aquestes criatures allà bolcades perquè facin espectacle no són el problema. El problema és que Mediaset, des que va comprar Cuatro a Prisa -i ja han passat cinc anys d'aquella operació-, no ha sabut construir-li una personalitat a aquest canal. Cuatro està mancat d'un ADN propi. L'han transformat en una espècie de bagul on van bolcant heterogènies mercaderies, a vegades restes de material sobrant o inservible a Tele 5. En vista d'aquest Toma partido sembla que pretenguin ressuscitar aquell estil que van aconseguir a La noria. ¡Ah! Mediaset no ha superat mai aquell tancament forçós. Mai l'ha paït. Buscant repetir aquell camí van cremar l'excel·lent periodista Silvia Intxaurrondo precipitant-la en un altre invent titulat Un tiempo nuevo. Va durar tres mesos.

Si el que pretenen ara és que aquest Toma partido aconsegueixi fer-li pupa a El intermedio -l'han posat a competir en la mateixa franja horària-, van llestos. Potser la solució seria -si al final hi ha un Govern d'esquerra o progressista- muntar-li un programa a Miguel Ángel Rodríguez, ell solet, en pla Cid Campeador fustigant tot el que és roig. Aznar i Ana Botella podrien ser convidats fixos. Probablement també Esperanza Aguirre. O sigui, una espècie de caverna deluxe de la política. És clar que d'això ja s'encarrega 13 TV.