De dona a dona

Segueix el curs de la longeva 'Cuéntame...' (TVE-1). Ja estan en el capítol 296. I és clar, amb 16 anys s’han produït canvis. Desapareixen personatges i altres entren acabats de fitxar. La mutació més surrealista ha sigut l’acomiadament de l’actriu Pilar Punzano. Va protagonitzar un sonor escàndol a l’assenyalar que en aquesta sèrie regna un grupet de privilegiats que ho arreglen tot al seu aire. El cop insòlit, patafísic, és que a l’actor Jordi Rebellón li canvien la nòvia de la nit al dia. Li posen Irene Visedo en lloc de la Punzano, i l’abnegat actor ha de dissimular. Li canvien la seva estimada i ha d’aparentar que no se n’ha adonat. Una altra desaparició ha sigut la de l’actor Pablo Rivero, que encarnava Toni Alcántara. El seu treball com a periodista, investigant la guerra bruta del GAL, acaba amb paquet bomba. I Toni, per protegir la seva família, decideix anar-se’n a Londres. És una desaparició dolorosa. Esperem que torni a la sèrie com més aviat millor. De les incorporacions destaca el fitxatge d’Antonio Resines, en el paper de director de sucursal bancària. El seu personatge, dibuixat com a homosexual, ja ens ha deparat brillants diàlegs amb Miguel (Juan Echanove). Una altra incorporació notable és la de Francesc Orella, que interpreta el psicòleg que tracta Merche (Ana Duato). Intervé poc per ara, però quan ho fa deixa un segell de gran qualitat. L’altre dia Merche se li va posar a plorar. Estava enfonsada. Els embolics de la família la sobrepassaven. El psicòleg la va mirar amb tendresa, i li va dir: «Apliqui’s aquesta frase: ‘Temo un sol enemic, que es diu jo mateix’». ¡Ah! La va escriure Giovanni Papini, sí, aquell extraordinari florentí que llançava adagis afilats com aquest: «He nascut amb la malaltia de la grandesa. I no he aconseguit res».

    D’aquesta setmana s’ha de destacar el moment en què els Alcántara són a casa, mirant la tele, o sigui TVE. I apareix Mercedes Milá explicant que Elena Francis, la cèlebre consultora sentimental de la ràdio, era en realitat el nostre company Juan Soto Viñolo. Home, quina alegria tornar a veure el meu estimat Juan. Aquella notícia, revelada pel mateix Soto Viñolo –efectivament, el 1984– va causar gran enrenou. Li deia Merceditas: «Ens vas colar un gol. Deies ‘De dona a dona’ i eres un home amb tota la barba». ¡Ahh! Allò va ser una simulació, sí, però ingènua, càndida, comparada amb les trampes grosses que la tele d’ara fabrica cada dia i a tot gas.