Incorrectes, lúcids i de culte

No sé si ha mort del tot Canal+, malgrat haver-li canviat el nom i dir-ne ara canal #0 de Movistar+. No em posaré nostàlgic evocant aquelles extraordinàries Noticias del guiñol -el millor informatiu que es feia a la tele de finals dels anys 90- o aquelles sessions porno, les primeres a la història del telehipòdrom estatal, que molts veien furtivament amb ratlles incloses, com si estiguessin espiant amb delectació, apostats darrere d'una cortina gradulux. Però dic que no sé si ha mort del tot aquell mític Canal+, perquè de la nova remodelació, i nou nom, el que sobresurt en audiència i qualitat és el que ja existia, és a dir els Ilustres ignorantes de Javier Coronas, Javier Cansado i Pepe Colubi. Són vuit temporades d'èxit, amb tota la relativitat de la paraula èxit, tractant-se d'un canal de pagament que acredita una audiència global del 0,22%. Els Ilustres... són el programa més vist d'aquesta nova ubicació, amb el 0,62% de quota de pantalla (el Leit motiv de Buenafuente està en el 0,17%). I hi ha una raó per la qual són els primers, els més vistos: el seu exercici -ara setmanal- s'ha convertit en un programa de culte. Es reuneixen tots tres davant d'una taula -abans, a la Sala Galileo; ara, a l'escenari del Teatro Calderón- i sembla que desbarren. Sembla que surten a deixar anar la primera broma despendolada que els ve al cap. Però no és així. Encara admetent el disbarat com a animal de companyia, és un disbarat lúcid. Treballat. Construït a partir de cops heterodoxos, plens d'heretgies. La incorrecció és la seva carta més superlativa. L'altra nit, en el seu debut a #0, els van posar com a adorn una zebra de cartró, a mida natural. Pepe Colubi la va mirar fixament i va exclamar: «Aquesta zebra és una negra amb ratlles blanques, com Whitney Houston». O sigui, no vorejant, sinó entrant de ple en la incorrecció més feridora, grinyolant i absoluta. Aquella nit Javier Coronas va preguntar qui era el personatge més il·lustre que ha existit. I el mateix Coronas va dir: «Per a mi, el més il·lustre va ser el meu pare. Jo estava enganxat a les substàncies, i el meu pare, per treure'm la droga de la boca, es va fer drogoaddicte». O sigui, seguint amb els comentaris corrosius.

«Això és com La clave, però amb mala llet / Canviem de nom. Laxantes ignorantes seria fantàstic»,cantaven a l'èter com els nens de San Ildefonso canten els premis de la Loteria. I un públic fidel arrencava a aplaudir, agraït.