Il·lusió amb corona de cartró

Aquest any, TV-3 ens ha ofert l'arribada dels Reis Mags des de Mataró. I Espartac Peran -sens dubte el mataroní més mediàtic que tenim avui dia- ha exercit de mestre de cerimònies. Ha fet un treball ple de tendresa i simpatia. El moment que més li ha agradat al nostre canari flauta Papitu ha sigut quan Peran va ser investit com a Rei Mag de Mataró, i coronat allà mateix. ¡Ah! La corona del Rei Espartac era de cartró, és veritat, però això va ser una dada irrellevant estant envoltada com estava d'una il·lusió tan bonica. Això és com l'alegria que desprenia el TN migdia quan ens parlaven de la pròxima reunió, in extremis, que mantindran la CUP i JxSí. Ens deien: «Si es produís el miracle, ¡la Cambra catalana està preparada per realitzar un ple d'investidura!». ¡Ahh! Quina esperança, quina fe més extraordinària que el «miracle» es produeixi i es coroni el president. Encara que la corona, com la d'Estartac, acabi sent d'efímer cartronet. Home, ja que aquesta cavalcada que ens va oferir TV-3 va ser a Mataró, podien haver convocat també aquesta fenomenal mataronina que és Gabriela Serra Frediani, dama emergent a la CUP, que està adquirint un notable protagonisme televisiu. Gabriela, mestra de professió, té a l'esquena una vida d'activisme i de compromís social tan abnegat com indiscutible. Potser si en lloc de coronar Espartac, TV-3 l'hagués coronat a ella, podrien haver-li entregat a la Reina Maga Gabriela lacarta al reis dels Telenotícies. Aquesta en què demanen, amb il·lusió infantil, el «miracle» pel qual tant sospiren.

AVI ALLENDE .- Acaba d'emetre C+ (Movistar+) el documental titulat Allende mi abuelo Allende -Palma d'Or a Cannes 2015-. Es tracta d'una recerca, la de la néta, Marcia Tambutti, per busca el seu avi Salvador Allende,a qui no va poder arribar a conèixer perquè el cop del feixista Pinochet li va truncar la vida. És un treball delicat i profund. No està realitzat en clau política. És una indagació al voltant de la família. «Encara que la meva família s'ha dedicat a difondre el seu llegat, el que és paradoxal és que en la nostra intimitat no parlen mai d'ell», ens adverteix Marcia al principi. O sigui, ha anat a buscar les ombres, els matisos, que hi ha darrere del gran personatge públic. Uns matisos que ja va insinuar el periodista xilè Eduardo Labarca en el seu interessantíssim llibre Salvador Allende, biografía sentimental.