Anar al contingut

Un 2015 literari de no-ficció

Els últims dies de l'any s'han convertit en temps de resum, de balanç, de llistes, principalment centrades en l'àmbit de la cultura. EL PERIÓDICO recull en l'edició d'avui la relació de novetats literàries del 2015 que han merescut el vot del sector en una petició realitzada per aquest diari a crítics, llibreters, periodistes, columnistes i bibliotecaris. Són 60 veus autoritzades que proclamen a la novel·la Puresa, de Jonathan Franzen, com el millor llibre de l'any. No deixa de ser una manera de reivindicar un gènere en crisi secular perquè en el vot dels enquestats abunden les narratives autobiogràfiques, de no-ficció o de cròniques. És el cas de la tercera obra entre les preferències, Temps de segona mà. La fi de l'home roig, que firmala periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, últim Nobel de literatura.

L'auge del vast camp de la no-ficció podria explicar-se perquè s'ha convertit en una forma idònia per indagar en el convuls món en què vivim i perquè el terreny de la ficció s'ha convertit avui en un terreny més propi de noves narratives audiovisuals, fonamentalment a càrrec de les sèries que estan perfilant una època daurada de la televisió. Aquestes llistes d'excel·lència literària, que retraten a més un fluix any de narrativa en català, no coincideixen amb els llibres més venuts, entre els quals sí domina la ficció amb novel·les com La templanza, de María Dueñas, i La noia del tren, de Paula Hawkins. Una discordança entre crítica i públic, per cert, clàssica en llistes culturals.