"¿Per què ens humilien?"
Primera visita del president Rajoy a La Sexta. ¡Ahh! La cadena que tantes mossegades li clava en programes com Al rojo vivo, Más vale tarde o El intermedio s'ha vestit de gala per rebre'l a La Sexta noche. Es tractava que participés en l'espai La calle pregunta. O sigui, 16 criatures ordinàries preguntant, i el president, dret, contestant. També hi van incloure alguna pregunta gravada per part de personatges coneguts, com l'economista sevillà José María O'Kean, la vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mònica Oltra, la periodista Cristina Pardo, i fins i tot un amic de Rajoy amb qui fan llargues caminades per Ribadumia tots els estius. A casa ens va fer la sensació que tot estava molt mesurat, molt preparat. Rajoy contestava de memòria tots els temes que li plantejaven. Alguns els capgirava sobre la marxa per enllaçar amb una contestació més favorable al seu programa. Va treballar bé l'art de la proximitat. A un senyor de Màlaga li va advertir: «Per cert, vaig ser la setmana passada a Màlaga. Al carrer de Larios. Magnífica temperatura. Gent encantadora». Home, aquesta estratègia de la bonhomia i treure profit als viatges territorials la va practicar Pujol amb mestria durant els 22 anys de virregnat. Li va anar de meravella. El moment més divertit de la nit va ser quan Cristina Pardo li va deixar gravat un souvenir molt enginyós sobre allò que va dir Rajoy fa poc, que no es podia ser bon governant si abans no s'havia sigut regidor. El president va contestar: «És que s'ha de tenir bagatge (..) A Cristina Pardo jo no la veig avui de directora d'aquesta cadena. Potser d'aquí uns anys, quan es vagi bregant». O sigui, que, segons el president, Cristina no està bregada. Vaja. El moment més intens de la vetllada va ser quan va intervenir Ferran Bayo, autònom, de Barcelona. Li va dir: «Senyor Rajoy, sóc català. ¿Per què ens humilien fent-nos sentir com si ens fessin caritat?» Es referia al tema dels diners que l'Estat recapta i que després no torna. Rajoy va contestar que s'ha d'analitzar com es gasta la Generalitat els diners que rep. O sigui, una perdigonada a Mas, sense citar-lo.
La sessió va ser plàcida. Tot controlat. Passejada triomfal. Hauria sigut fantàstic que Wyoming o García Ferreras o Évole també li haguessin deixat gravat un souvenir al president. Alguna coseta amb segones. Hauríem disfrutat. Però això no devia estar en el pacte.