Si no hi ha dutxa, em despiloto

Entusiasme de Jordi González davant el cop visual que ens va proporcionar Aritz, ratolinet de la ratomàquia Gran hermano (T-5). «¡Aritz ha protagonitzat una protesta que farà història! ¡S'ha enfrontat al Súper sense embuts! ¡És la primera protesta nudista en la història de Gran hermano!», exclamava Jordi ple de satisfacció. I, en efecte, de seguida vam veure Aritz protestant en pilotes per la falta d'aigua calenta a la gàbia de Guadalix de la Sierra. Cridava: «Això no pot ser, cony. Vosaltres ensenyant el mugró tota l'estona, i jo fent pudor de podrit sense poder-me dutxar. ¡Doncs em despiloto!». ¡Ahh! Hi estem d'acord. El dret a dutxa és una conquista social que hauria de figurar a la Constitució espanyola. Tot ésser humà té dret a una dutxa al dia, almenys. La pintoresca protesta d'Aritz estava justificada. Aquí el que és meditable és la satisfacció que va embargar Jordi. Sent una queixa nudista en contra de l'organització de Gran hermano, Jordi estava content. Efectivament, estava encantat i alegre perquè sabia que aquest despilotament proporcionaria al programa més audiència. ¡Ah! Que es preparin els ratolinets. Vist l'èxit aconseguit, a partir d'ara els deixaran sense dutxa contínuament. Serà espectacular. Tots protestant en boles. Tot per l'audiència.

CRÍTICA DE TELE A LA TELE .- Una raresa: a La Sexta noche van abordar el tema de la manipulació a TVE. ¡Ah! Va ser una estimable extravagància. Les cadenes, els imperis televisius, es treuen els ulls amb les ungles entre ells en la seva lluita per l'audiència. Però mai s'atreveixen a analitzar, a reflexionar, sobre la manipulació informativa. El corporativisme televisiu és malaltís. La seva norma és el silenci, en pla «entre bombers no ens trepitgem la manguera». Es cobreixen les seves pròpies misèries. Aquella nit a La Sexta es va trencar una mica aquesta opacitat patològica. I vam escoltar algunes opinions sorprenents, com la de l'admirat Paco Marhuenda, director de La Razón, que va dir: «No és veritat que a TVE hi hagi manipulació. TVE la paga el Govern, i per tant el Govern hi ha de tenir un percentatge d'informació». Home, la paga el Govern, però amb els nostres diners. O sigui, els propietaris de TVE hauríem de ser tots nosaltres. Això del dret del Govern a tenir un «percentatge d'informació» és perillós. Pot confondre's amb el que passa ara: només pura propaganda.