Alberto és viu, Duran també

Muntar una escena d'enterrament, de funeral, de rèquiem, té un atractiu enorme per als guionistes i els directors de telecomèdies i culebrons. En el cas de Velvet (A-3 TV) encara més, perquè s'havia de construir el respons del protagonista, Alberto, a qui tots creuen mort en accident d'aviació. El paisatge a la basílica ha sigut fantàstic. Tots de dol, tots plorant, tots compungits, i l'impagable moment de l'arribada de les dues dones d'Alberto: l'amant (Ana) i la viuda oficial (Cristina). ¡Ahh! Aquesta rivalitat sempre adquireix un plus, un dramatisme afegit, a l'hora del protocol, o sigui, a l'hora de situar-se als bancs de l'església. Van optar per donar a les dues senyores una posició equitativa: a una la van col·locar a la bancada de la dreta, a l'altra a la de l'esquerra, i ens van donar primers plans de totes dues, inconsolables davant la desaparició d'un pollastre tan formós. Però aquest equilibri de dames, tan plàstic, tan fúnebre, tan expressiu, es va trencar amb el parlament de Mateo. Va prendre la paraula i es va referir al difunt amb molta emoció. I en un moment donat va deixar anar aquesta sentència: «Alberto, germà, sempre et portaré amb mi, igual que Ana, ¡la dona de la teva vida!». ¡Ahh! Quin punyal, quina tremenda estocada per a Cristina. A més de viuda, d'abandonada, i de cornuda, va quedar com a simple segona davant de tota la parròquia. Però com que Velvet, a més de telesèrie, també és un fantàstic culebró, hi van incloure un final surrealista. Mentre tots abandonaven compungits i capcots l'església, va arribar un telegrama i vam saber que Alberto no havia mort. Estava en una platja de Turquia prenent el sol. ¡Ah! És un cop tragicòmic. Tots de dol plorant el mort i resulta que el mort estava de gresca per la zona d'Istanbul i del mar Negre.

DURAN TAMBÉ SEGUEIX VIU .- Aquest mateix dijous, 26, també vam veure reaparèixer Duran. Al matí, amb Lidia Heredia (TV-3) i al vespre, amb Josep Cuní (8TV). Va sortir a donar fe de vida. Per si de cas algun bromista amb mala idea estigués preparant-li una missa de rèquiem. El vam veure amb bon to muscular. Es va postular com a única solució al desastre. Va dir que tant si Mas és investit com si s'ha d'anar a eleccions, les dues coses són horroroses. Va llançar una advertència: va dir saber bé que si no hi ha ruptura amb Espanya, la UE ajudarà a restablir ponts. O sigui, Duran d'arquitecte, suposem.