Florentino, 'Jefe del Estadio'

Quan l'àrbitre va xiular el final del clàssic, per als desconcertats seguidors madridistes no hi havia marge d'autoengany: es veien venir que la mocadorada massiva contra el líder màxim, responsable total i exclusiu del 0-4, era l'únic desfogament que tindrien, perquè després tot seguiria igual.

El caudillo blanco té lligades i ben lligades les coses per quedar-se al càrrec, faci el que faci, fins que mori (perquè immortal no ho és, com tampoc ho era l'altre gran fan del Bernabéu), o fins que designi successor. Pràcticament ningú, llevat de la seva persona, pot reunir les condicions que ell mateix ha fixat, via modificació de la legalitat anterior, per accedir a la seva destacada Jefatura del Estadio.

Però hem tingut un gran postpartit. Per als paladars sensibles ha sigut tan excitant i dolç com els 90 minuts de joc d'aquella exhibició barcelonista. Analitzem alguns moments memorables:

1. Ressaca amb alcohol. Quan Florentino va voler llançar el seu missatge de ratificació de Benítez va haver de fer-ho en un espai improvisat. El lloc habitualment previst al Bernabéu per a les seves compareixences havia sigut temporalment venut per a una promoció de vins. ¿Els faltava alguna prova que al Bernabéu tenen preferència els negocis per sobre del futbol?

2. El sabor de la mentida. Quan la premsa va recordar a Florentino que les seves ratificacions no tenen credibilitat (la que va fer l'any passat amb Ancelotti, no va servir de res) el capo de la llotja es va enredar en unes explicacions / justificacions tan lamentables com poc convincents. Fins al punt que les cases d'apostes van decidir pagar molt poc, un 1,1% exactament, als que arrisquin els seus diners a favor que Benítez acabarà la temporada. Al juny, quan el van fitxar, es pagava el triple.

3. Breu propòsit d'esmena. En menys d'una setmana aquest propòsits han demostrat ser poc consistents. En realitat van durar únicament una estona. En el partit de Champions de dimecres, en camp del Xakhtar, el Madrid va passar del 0-4 a encaixar tres gols en els 11 minuts finals i demanant l'hora.

Davant el declivi de Ronaldo i les limitacions de Bale, la Casa Blanca a part de sermonejar ha començat a treballar per crear una nova mitologia. Aquesta vegada l'elegit és Casemiro, a qui ja diuen El Gran Absent Transcendental de la Nit del Barça. Els propagandistes oficials amaguen que aquest nou Pelé s'assembla a Keylor Navas en la falta del glamur que tant valora Florentino, i subratllen en canvi que al camp del Xakhtar va intentar 93 passades i en va encertar en 86 (un percentatge que Sergio Busquets fa en cada entrenament).

Notícies relacionades

El porno de Vox

La corrupció a judici

Per al Madrid, les úniques bones notícies de la setmana les han proporcionat els seus suports exteriors. Mariano Rajoy, seguidor del club, ha vingut a dir públicament que el Madrid aviat sortirà de la seva crisi. Aquesta declaració té de positiu tot el que sap el president del Govern de crisi, i de negatiu, la quantitat de vegades que la realitat el desmenteix.

Té més valor, en canvi, pel que pugui suposar per a la competició, el fet que Javier Tebas, president de la Lliga, en una exhibició de sinceritat digués: «Esperem que els madridistes puguem remuntar el vol». Molts àrbitres ja deuen prendre nota del que significa contribuir al compliment d'aquests desitjos de qui mana.