Sang a la 'rue' Alibert

Dissabte totes les cadenes ja eren París. O sigui, van reaccionar. Però tard, això sí, perquè el periodisme en directe, urgent, de la nit de divendres, com ja els vaig explicar ahir, era a les cadenes públiques, fonamentalment TVE-1 i TV-3. Siguem justos: també a 13 TV, al programa El cascabel d'Antonio Jiménez. Però dissabte, i ahir diumenge, totes van desplegar els seus efectius i van modificar les seves graelles. Mediaset fins i tot va emetre un comunicat de semidisculpa per haver transformat el Deluxe en la més delirant expressió dels seus serveis informatius. Aquest disbarat, encara que intentin camuflar-ho, no es pot corregir, però almenys, hores després, van començar a mobilitzar Pedro Piqueras, Carme Chaparro (a París), Juan Pedro Valentín (Las mañanas de Cuatro). A A-3 Sandra Golpe i Albert Castillón es van posar al capdavant d'una edició especial d'Espejo público, amb Vicente Vallés ja desplaçat a París. A La Sexta, Antonio García Ferreras va fer al matí un especial Al rojo vivo, i a la nit ja el vam veure circulant amb una gorra de llana per París, servint infomació directa per a La Sexta noche. És lloable que un pes pesant com ell, tot un cap a La Sexta, abandoni la poltrona, deixi la seva confortable instal·lació permanent a Madrid, i surti disparat cap on és la notícia. Que el director faci de redactor de carrer és una raresa que hauria de passar més sovint. Un detall, al final de la seva crònica pels carrers de la capital de França, ja en plena matinada de diumenge, sembla que ha encès una part de la xarxa. Va ser quan es va aturar a la rue Alibert. Va començar ensenyant-nos els impactes dels projectils a les façanes. En va comptar fins a sis. I després, mirant a terra, a la vorera, va dir: «He estat meditant tota la nit si mostrar-vos una empremta de la barbàrie». La va mostrar. Era un gran toll de sang. Ferreras ens va explicar que era la sang d'una víctima que, ferida i arrossegant-se, havia arribat fins allà. I allà precisament, en aquell tram de la rue Alibert, va ser rematada. Tranquil·litzem els ofesos de la xarxa: no ens va ensenyar la víctima, ens va ensenyar la seva sang, seca, vessada. Però és veritat que l'impacte no feia falta.

Aquest carrer de París porta el nom d'un metge que forma part de la història de França, Jean-Louis Alibert. Va ser cap de l'Hospital Saint-Louis, i primer doctor de capçalera de Lluís XVIII. Els assassins han matat al carrer d'un home que va dedicar la seva vida a salvar éssers humans.