De Phillipe Ray a Artur Mas

Em passen coses estranyes, no sé a vostès. És tanta la presència de la política a la tele, que les meves neurones ja no distingeixen, per exemple, la martingala de la CUP i Junts pel Sí, del que està passant a les telecomèdies. És tremendo. Tot se'm fon al cap. Tot em sembla el mateix culebró. Posem el cas de Velvet (A-3 TV). Aquesta setmana hem vist Ana tancada a pany i forrellat a la seva habitació. «Ni surt ni parla ni menja» diu el seu oncle, Don Emilio, la mar de preocupat. I les seves amigues la visiten, però no aconsegueixen que s'aixequi del llit ni que deixi de plorar. Home, el que li està passant a Ana és espantós. Es va presentar amb el nom de Phillipe Ray, dissenyadora, i va llançar una col·lecció de models molt vistosos. Però les dames de la societat d'aquella època no li han comprat ni un barret. La rebutgen. La menyspreen. La humiliació que està patint Ana en aquests moments és enorme. Per això no vol sortir del seu dormitori. I veient-la estirada al llit, dolorosament compungida, de sobte les neurones se m'encabriten i en lloc de veure Ana veig Artur Mas. ¡Ahh! És un miratge tan preocupant com prodigiós. Quan l'oncle d'Ana se li acosta i li diu, per animar-la: «Has fet la millor desfilada que mai hi ha hagut en aquestes galeries. ¡No pots deixar-te vèncer per uns quants!», a mi aquella escena se'm transforma i veig al televisor la tieta Carme Forcadell animant un deprimit Artur postrat a la seva alcova. Veig la desfilada de models de Velvet i, en realitat, el que estic veient és aquell fantàstic, inversemblant i miraculós grup de criatures que Mas ha aconseguit que desfilin junts sota el lema Junts pel Sí. I quan veig les dames de la societat menyspreant, rebutjant, aquell ball de disfresses exquisides que Phillipe Ray ha creat del no-res, el meu televisor segueix provocant-me al·lucinacions, perquè el que veig en realitat és l'alta societat de la CUP negant-se a vestir Mas amb la disfressa de president. Que desagradables aquests de la CUP, francament.

Per combatre aquest estrany succés solc passar immediatament a TV-3, preferiblement als Telenotícies o al .Cat. Allà pinten un paisatge diferent. Tot és meravellós. El procés va vent en popa. Mas, la tieta Carme i la seva desfilada de models ens condueixen a l'èxit. I un grup de cheerleaders de la cadena, a l'estil Oh Happy Day, conformen el cor. ¡Ahh! No sé vostès, però jo em sento vagabund. Vaig d'al·lucinació en al·lucinació.