¿Per què són assassinats masclistes?

Diversos mitjans de comunicació es feien ressò, ahir, de l'assassinat d'una dona i els seus dos fills a casa seva a Castelldefels a mans presumptament del seu marit. El mateix dia coneixíem també l'assassinat d'una dona a Rubí a mans presumptament del seu fill de 17 anys, i tot això gairebé sense refer-nos de l'assassinat de dues nenes la setmana passada a Moraña (Pontevedra) presumptament a mans del seu pare. Uns mitjans parlen de violència domèstica. Altres de violència intrafamiliar i/o parricidi. Ara bé -amb les cauteles pròpies de l'avanç de les diferents investigacions- sí que es podrien apuntar alguns elements en comú que ens permetrien catalogar aquests casos com a assassinats masclistes (i/o violència de gènere).

La pregunta, per tant, és òbvia: ¿Per què són assassinats masclistes (i/o violència de gènere? Doncs bé, es defineix la violència de gènere (vegeu la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere) com la violència que pateixen les dones pel mer fet de ser-ho, per ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. Aquesta definició no planteja problemes quan les dones són assassinades per part de les seves parelles o exparelles (salvant les crítiques a la LOIVG, ja que a nivell internacional el concepte de violència de gènere és un concepte més ampli i no es redueix únicament i exclusivament a la violència que pateixen les dones en l'àmbit afectiu/convivencial). No obstant, i sense ànim d'entrar en aquest debat (que donaria per a un altre article), el cert és que les dades conegudes  presenten elements coincidents que revelen i posen al descobert que aquests assassinats responen a relacions asimètriques de poder en l'àmbit convivencial fruit de la forma de socialització patriarcal.

Les informacions aparegudes a la premsa del cas de Castelldefels són molt reveladores ja que es parla de discussions del matrimoni i, fins i tot, de trucades als Mossos, malgrat que no consta cap denúncia per violència de gènere. Per la seva part, en el cas de Moraña les informacions que han transcendit parlen de venjança del marit contra la seva exdona.  Sens dubte són elements a tenir en compte si es parla de violència de gènere, sabent que una de les seves característiques és que és una violència estesa, és a dir, que també altres persones relacionades amb la víctima poden ser (i són, de fet) destinatàries de les agressions que genera aquest tipus de violència. I és que convé no oblidar que el que busca l'agressor masclista és el control i la submissió de la víctima i per aconseguir-ho no dubtarà a instrumentalitzar els fills i filles (i a qualsevol altra persona) en la seva estratègia de control.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Lamentablement els últims assassinats coneguts van molt més enllà d'aquesta instrumentalització i posen de manifest la importància de reflexionar sobre les mesures i les polítiques públiques destinades a eradicar aquest tipus de violència. Les dades de la macroenquesta del 2015 són molt il·lustratives quan s'assenyalen els motius pels quals moltes dones no denuncien la violència de gènere de què són objecte. I és que hi ha una certa desconfiança institucional per part de les dones

-entre altres motius- sobre la qual caldrà prendre nota si el que es busca és acabar amb aquest tipus de violència que atempta contra la vida, la llibertat i la integritat física i moral de més de la meitat de la humanitat. D'aquí la importància de treure a la llum pública aquest tipus de violència que condiciona la subjectivitat jurídica i política de les dones i, per tant, el seu ser i estar en el món en condicions d'igualtat.