El primer gran incendi de l'estiu

El primer gran incendi de la temporada d'estiu a Catalunya fustiga la zona d'Òdena. Les flames es van expandir a gran velocitat i amb molta virulència gràcies al vent, que va arribar a bufar per sobre dels 40 quilòmetres per hora, i a uns nivells molt alts d'humitat. Les extremes temperatures que hem patit els mesos de juny i juliol i l'escassetat de pluja ja havien posat en alerta Protecció Civil, atès que la sequedat de la muntanya la convertia en un polvorí, com per desgràcia ha passat a l'Anoia. A finals de maig, quan es va presentar la campanya antiincendis, la Conselleria d'Interior ja va alertar que la combinació d'un hivern humit i una primavera molt seca (aquest any ha plogut menys del 50% de la mitjana en gran part de Catalunya) feia témer que aquest estiu hi podria haver grans incendis. Des d'aleshores, la meteorologia no hi ha ajudat: amb prou feines no ha plogut i les temperatures han sigut molt altes, amb diverses onades de calor.

Plantejar ara les causes de l'incendi d'Òdena encara és prematur. Com sempre, el focus s'haurà de posar en les tasques de prevenció, en l'estat de la muntanya -la neteja dels boscos continua sent una tasca pendent a Catalunya- i en els recursos amb què compten els cossos d'extinció, que encara no s'han recuperat de les retallades de fa tres anys. Interior ja alertava que aquest estiu probablement veuríem algun incendi al voltant de les 500 hectàrees. El primer s'ha registrat a Òdena.