Els pioners de la societat en xarxa
La nostra vida tradicional, lligada al territori i al contacte directe amb tercers, coexisteix amb la vida digital, organitzada al voltant d'internet i els nous dispositius digitals. Aquests s'han convertit en proveïdors d'informació i de recursos que redueixen la necessitat de desplaçar-se i transformen els hàbits de vida. Vivim connectats 24 hores i, per això, l'accés a la xarxa substitueix la plaça del poble, el sopar de família o la reunió amb els caps. No és la web o l'última xarxa social de moda, sinó que assistim a la reconfiguració de la forma de relacionar-nos en la nova infraestructura de les ciutats. Són veïnats oberts a qualsevol que s'hi vulgui connectar. La mobilitat i el mòbil corren en paral·lel.
Els nòmades digitals són pioners que han sabut aprofitar els nous avantatges de la producció descentralitzada, de la flexibilitat dels serveis i de la connectivitat. La configuració espacial de les relacions no depèn dels punts de contacte físic, sinó indiscutiblement de les xarxes digitals. La xarxa recupera la vella sociologia industrial: la fortalesa dels llaços febles obre noves oportunitats per a l'exercici professional a escala planetària i a més en temps real. La xarxa permet una flexibilitat anteriorment desconeguda, de manera que ens sorprèn que cada vegada més individus s'alliberin de la hipoteca, descartin la feina fixa o es deslliguin de la família convencional per viure de lloguers temporals a través de plataformes, promoguin projectes abans que empreses per a tota la vida i organitzin la seva vida personal amb formes alternatives de convivència.
Compartir és poder
Notícies relacionadesEls nòmades són l'avantguarda de la societat en xarxa en què la riquesa no procedeix de l'acumulació de béns o productes sinó de la capacitat d'usar els serveis i articular solucions mercantils al voltant d'aquests. A la xarxa, compartir és poder. Els espais compartits (coworking) són l'exemple recurrent de com es pot organitzar el flux de treball amb menys taules però amb més connexió. La competitivitat no depèn, per tant, de la ubicació de l'oficina, sinó de la capacitat d'adquirir competències i habilitats digitals, socialitzar i connectar-se als fluxos de demanda de serveis digitals. I això es pot portar a terme des de qualsevol punt del planeta. És un desafiament majúscul per a les organitzacions convencionals, que com a valor afegit en l'era industrial aportaven la intermediació. Avui en dia el nòmada connecta, ofereix els seus serveis i viu on vol, lluny de la lògica industrial de l'horari i la producció en cadena.
El nomadisme ha provocat una paradoxa formidable. La vida digital ens permet treballar allà on vulguem, i resulta que hem decidit viure en enormes metròpolis. Londres, Barcelona, Mèxic, Estocolm o Istanbul són els destins preferents. I encara queda molt per descobrir. Veurem com afecta el nostre urbanisme el desenvolupament de l'internet de les coses, la gestió dels big data o les noves generacions de tecnologia mòbil. Seguim la pista dels nòmades digitals.
