29 febr 2020

Anar al contingut

Falta de solidaritat amb el Nepal

Perquè una operació d'ajuda humanitària després d'una catàstrofe arribi als damnificats es necessiten dos supòsits: prou fons i que arribin a la seva destinació sense que es perdin per obscurs viaranys. Al Nepal hi ha el risc que no se'n doni cap. Es calcula que es necessiten com a mínim 5.600 milions d'euros per a ajuda d'emergència i de reconstrucció, mentre que la corrupció i el mal govern el situen en el lloc 126 de 157 països en la classificació de Transparència Internacional. L'ONU va demanar 373 milions d'euros per pal·liar l'assistència més urgent i només n'ha aconseguit el 16%. Encara que hi ha excepcions, molts governs, entre aquests el d'Espanya i els de les autonomies, estan responent amb una mesquinesa indigna però d'acord amb la falta de generositat en tots els àmbits humanitaris (els refugiats, per exemple). Les oenagés pal·lien l'absència de fons. Una vegada més la societat és molt més solidària que els seus governants, que en aquests anys de crisi justifiquen la falta de compromís social en la necessitat de rebaixar el dèficit.

És veritat que l'acumulació de crisi en el món causa l'anomenada fatiga del donant, però no es pot deixar a la seva sort un país en el qual falta gairebé de tot. En aquesta fatiga del donant juga un paper destacat la falta de control sobre el destí de les donacions, però això no ha de ser obstacle per a l'ajuda. Al contrario, s'ha d'exigir al Govern nepalès el control estricte dels fons i la publicació de com s'utilitzen.