La victòria electoral 'tory'
No te'n vagis, Regne Unit
La permanència de Londres a la UE és tan convenient per als britànics com per a Europa
Deixant de banda el sentimentalisme que ens evoca el país que va veure néixer Shakespeare, els Beatles i James Bond, el Regne Unit és el bressol de la democràcia moderna. I tenim raons molt poderoses per voler-lo a prop. Hi va haver un temps en què ens preocupàvem per l’excessiu poder franco-alemany. Malalta França, ara és la reina Merkel qui governa el continent, malgrat que potser els alemanys tampoc estan gaire contents per això (¿han superat les pors que els genera el seu propi poder?).
Un Regne Unit fort a Europa és un bon contrapès. La nostra musculatura en la política exterior depèn notablement de la seva permanència a la UE. Tot i les retallades, encara té l’Exèrcit més important d’Europa. És, juntament amb França, l’únic país europeu amb armes nuclears i té un lloc permanent al Consell de Seguretat de l’ONU. Ara que Rússia es comporta agressivament de forma impredictible, ens hem de mantenir més units que mai. També ens beneficien el dinamisme britànic, el seu fervor liberal i l’obertura de la seva economia. Londres és la capital financera d’Europa. Per no mencionar el lideratge mundial d’algunes de les seves universitats. El Regne Unit ens ajuda als europeus a estar més oberts al món.
Londres té almenys tant interès com nosaltres en la seva permanència. Aquest és un món de gegants, i ells solament conserven el seu imperi en el cine d’època. Sense la UE no poden tractar amb la Xina sense inclinar el cap. Per als Estats Units, els britànics són importants en la mesura que siguin influents a Europa. Prescindir del mercat únic seria dramàtic per a les seves empreses.
Els beneficis són tan evidents que gairebé tots els meus interlocutors a Londres m’asseguren aquests dies que no es cometrà la bogeria de sortir de la Unió. Els índexs de suport a la UE estan en alça. Segons Maurice Fraser, director de l’Institut Europeu de la London School of Economics, podria ser una reacció a la pujada de l’UKIP o un reflex del fet que Putin ha fet recordar que existeixen Occident i els seus valors compartits. Segons Fraser, els britànics són coneguts pel seu pragmatisme. Mai se n’aniran.
Però la partida no està guanyada. Ni de bon tros. Hi haurà dos factors clau. Primer, la capacitat de Cameron d’obtenir alguna concessió dels europeus per assegurar als britànics que han millorat les condicions per a la permanència. Podria ser una cosa simbòlica, com una declaració del Consell que reconegués que el Regne Unit no es compromet a una unió cada vegada més pròxima. Això i més restriccions dels drets socials a ciutadans europeus al Regne Unit, un debat perillosament populista.
El segon factor seran els actors de la campanya. La comunitat empresarial alçarà la veu per continuar a la UE. Però ¿Cameron serà capaç de mantenir cohesionat el seu partit a favor del sí? Pertany a l’ala més proeuropea del seu partit, i la bona notícia de la seva majoria absoluta és que tindrà més força per neutralitzar els més euroescèptics. El Partit Liberal és el més proeuropeista, però la seva influència, donats els seus pèssims resultats, està delmada. ¿I els laboristes? Tant de bo no guanyin terreny en la carrera pel nou lideratge els que identifiquin els mals resultats amb les seves posicions proeuropees. I no oblidem que l’UKIP ha obtingut més del 10% dels vots.
Notícies relacionadesEncara que els britànics decideixin quedar-se, el referèndum serà car. Els mercats han reaccionat a l’alça després de la victòria de Cameron, però que ningú s’enganyi: no hi haurà pau a l’FTSE 100, l’índex de la Borsa de Londres. La consulta és la principal amenaça per a la seva economia. Molts inversors internacionals es pregunten: «¿Estic posant els meus diners en un país de la UE?» Els nacionalistes escocesos, aclaparats pel seu imponent èxit tot just vuit mesos després de perdre un referèndum sobre la independència, no dubtaran a utilitzar la possible sortida de la UE per exigir una altra consulta. Brexit podria ser el camí més curt per a Scotxit.
L’aïllament europeu del Regne Unit s’accentuarà, i, com m’assegura Laura Kelleher, del Consell Europeu de Relacions Exteriors, els líders europeus no li posaran les coses fàcils a Cameron, perquè fa temps que erosiona el seu capital polític. Finalment, una d’humor britànic: el seu referèndum podria coincidir el 2017 amb la seva presidència de torn de la UE.
