01 nov 2020

Anar al contingut

Una activitat clau

El turisme i les eleccions de BCN

Joan Miquel Gomis

El debat sobre el model turístic barceloní és en realitat un debat sobre el model de ciutat

El debat sobre el model turístic de la ciutat ocuparà un espai preferent en les pròximes eleccions municipals de Barcelona. És un fet històric que parla de la complexitat que suposa al segle XXI la gestió eficient de l'activitat turística en una destinació com la capital catalana. I també és una oportunitat per avançar en discussions constructives que permetin renovar fórmules d'èxit en una societat en transformació. En aquest context, podem identificar, com a mínim, tres eixos clau, relacionats entre ells, sobre els quals pivoten bona part dels factors determinants d'aquest repte.

El primer el podríem situar en l'àmbit de la planificació estratègica. Les dades oficials (sempre discutibles) situen el pes del turisme en el PIB de Barcelona entre un 12% i un 14%. S'hauria de fer un exercici per respondre (amb visió de llarg termini i, per tant, més enllà dels calendaris electorals) interrogants com aquests: ¿és adequat el percentatge actual del turisme en el PIB municipal?, ¿se l'ha de reduir o, per contra, en el futur s'ha d'augmentar?, ¿fins a quin nivell? Seria útil fer estimacions sobre aquest percentatge i relacionar-lo amb altres àmbits de l'activitat econòmica que també són clau per a la ciutat i la seva àrea d'influència (indústria, logística, biotecnologia, salut, tecnologia...). Es tracta de realitzar un exercici d'anàlisi que aprofiti el treball realitzat, per exemple amb l'últim pla estratègic, per ponderar el pes desitjable per a cada sector. Això és fonamental per determinar el grau de diversificació de l'economia de la ciutat, de manera que, si alguna formació política defensa que s'ha de reduir el pes del turisme, hauria d'argumentar amb quin altre sector se supleix la baixada d'aquesta activitat. I a la inversa.

El risc de cometre errors en aquests càlculs és, òbviament, alt. Però més alt és el perill de no planificar, inacció que condemna a la improvisació i desactiva les eines per a la rectificació. S'hauria de partir d'un principi al qual apunten totes les projeccions: el turisme és i serà un sector estratègic. Però també caldria assumir que per a Barcelona és fonamental disposar d'una economia diversificada que fugi del risc del monocultiu turístic. El caràcter transversal del turisme actua com a dinamitzador d'altres sectors (el comerç, l'oci...) i pot generar sinergies amb altres àmbits aparentment aliens aprofitant els avantatges competitius de la ciutat (posició geoestratègica, clima, infraestructures, talent...). El cas del Mobile World Congress podria ser un exemple. Els mateixos factors que fan de la ciutat un destí turístic d'èxit han sigut els que han permès atraure aquest important congrés. A partir d'aquí, més enllà del turisme, les iniciatives dirigides a dinamitzar activitats empresarials relacionades amb les tecnologies mòbils són el valor afegit que s'ha d'incentivar.

Precisament, com a segon eix caldria avaluar si aquest valor afegit que aporta el turisme és òptim o millorable a partir de dues reflexions. ¿S'aprofiten al màxim les sinergies amb altres àmbits (cas del congrés de telefonia mòbil)? ¿És millorable el valor que aporten les activitats turístiques? Hi ha moltes organitzacions del sector que treballen amb bon criteri aquestes qüestions; per exemple, amb polítiques laborals que valoren els aspectes salarials però també altres condicions, com la conciliació familiar. Però queda molta feina per fer. Es tracta d'aconseguir el màxim consens possible per fer viable que en determinats àmbits (que noves realitats poden ampliar, com és el cas de l'anomenada economia col·laborativa) les professions del sector es prestigiïn i no es plantegin com una sortida temporal, sinó que permetin consolidar carreres amb projecció. Hi sortirien guanyant el sector i la sostenibilitat social de la ciutat, a la qual es refereix el següent eix.

La governança turística, aquest tercer eix, requereix un lideratge en la gestió del model turístic que, lògicament, ha d'assumir l'Ajuntament, conciliant els legítims interessos de la iniciativa privada amb la defensa del bé comú a llarg termini. Un repte per, en un nou entorn, consolidar Barcelona com a referent internacional. Si a finals del segle passat es va fer un pas innovador obrint la participació del sector privat en l'àmbit de la promoció, ja al segle XXI el repte és encara més complicat, i per això generador d'entusiasme. Ara es tractaria d'implicar-hi, amb nous canals de participació, els agents socials de la ciutat no directament vinculats amb el sector en les decisions polítiques i estratègiques a l'hora de gestionar els impactes negatius i positius de les activitats turístiques de la ciutat.

Un debat efectivament complex. Un repte realment smart.

Director del grau de Turisme de la UOC.