Una finestreta per a Lobatón

Pausat, elegant, atent, servicial, humà... Un estil. L'estil Paco Lobatón. El trobàvem a faltar. A TVE li acaben d'oferir una finestra, bisetmanal, a La mañana de Mariló Montero, per reprendre el seu treball al capdavant d'aquesta estricta tasca de servei públic que es diu Quién sabe dónde. Potser seria interessant recordar que el 1998 -pel que sembla, per ordre directa del Govern d'Aznar- aquest programa va ser vetat i expulsat de les graelles de TVE; malgrat els seus bons índexs d'audiència i a pesar també de la seva qualitat com a programa de servei ajudant en la recerca de persones desaparegudes. El detonant d'aquesta decapitació va ser que Lobatón va començar a investigar els bebès robats, una trama que Interviú va destapar el 1982. Ara, Lobatón torna. Al·leluia, encara que per ara només li hagin posat una finestreta. Potser és una forma de testar si Quién sabe dónde segueix sent atractiu per a l'audiència, i en cas que ho sigui, potser restituir-li el programa que li va arrabassar l'autoritarisme aznarista.

ZAIDA, L'EXÈRCIT I LA DEMOCRÀCIA .- He de parlar amb el meu admirat Jordi Évole sobre aquesta política d'avanços, microemissions prèvies, que durant tota la setmana l'imperi Atresmedia ens ha anat incrustant, a manera de bombardeig, sobre el Salvados que hem vist diumenge. Els temes que toca Évole -i la forma com ho fa- són tan potents que no necessita ganxos per incentivar l'audiència. La té de sobres. Aquesta setmana, més de 3,5 milions d'addictes vam viure la infame maniobra perpetrada contra la capità Zaida Cantera, assetjada sexualment pel tinent coronel José de Lezcano-Mújica. El resum final és delirant: l'assetjador, condemnat, serà no obstant premiat i ascendit al càrrec de coronel, mentre que l'assetjada, la víctima, es veu obligada a abandonar l'Exèrcit per les pressions i les venjances de què és objecte. El cas de Zaida té arestes que desborden el seu cas puntual. La cadena de comandaments -que arriben fins al ministre- es van desentendre de la seva denúncia. Això demostra un funcionament malaltís. Un altre tema, més suggestiu -i que donaria per a voluminoses tesines-, és el que dimana de la pregunta que li va fer Évole: «¿És democràtic l'Exèrcit?». I Zaida va contestar: «No, no ho és». ¡Ah! ¿Es pot apel·lar a la democràcia en un col·lectiu que funciona per cadena de comandament, i en què en lloc d'arguments es donen ordres? Meditin-ho.