Ha faltat el xou estil júnior

Hem seguit amb molta devoció pel Canal 3/24 la segona sessió de la Pujol family davant la comissió antifrau del Parlament. A pesar que a l'hora de tancar aquesta columna encara faltava per comparèixer el quart dels fills de Pujol (Pere), ja els avanço que el nostre canari flauta Papitu, i tota la meva família en general, hem quedat molt decebuts. Des d'un punt de vista estrictament de xou televisiu, la sessió anterior va ser infinitament superior. ¡Ahh! Les passaran de tots colors els polacs de Polònia (TV-3) si volen repetir el musical que ens van fer -el tenen penjat a e-periódico per si volen disfrutar-lo-, al voltant d'aquesta criatura que es va destapar com a colossal artista revelació i que es diu Jordi Pujol Ferrusola, àlies Júnior. Deia Mònica Terribas, fent posturisme equilibrista divendres a Divendres (TV-3), que Júnior, en la seva compareixença, havia donat «moltes, moltes explicacions, cosa que és d'agrair». Aconsello a la meva admirada Mònica una visita combinada a l'oculista i a l'otorino. No van ser explicacions el que ens va donar Júnior: va ser un espectacle molt entretingut, en la més pura línia dels sifons i les gasoses que tant solen triomfar ara a les cadenes de TV. No van estar ahir els altres germans a l'altura televisiva d'aquest sensacional showman, o entertainer, que va demostrar ser Júnior. Els ha faltat desimboltura, gestualitat, taules, com es diu en les comèdies de situació. I sobretot, haurien d'haver reprès el fantàstic fil argumental automobilístic amb què el seu germà tant va triomfar. ¡Ahh! Han desaprofitat la continuació del gloriós cop escènic d'uns germans, una família, treballant unida al modest garatge del seu domicili. Virtuosos mecànics de vehicles. Cotxes que els arribaven en un lamentable estat de ferralla i infortuni. Pintar a la tele un paisatge d'humils lampistes de l'automobilística, sempre concita en l'audiència una enorme simpatia.

ALTRES NENS .- La nit anterior,  al 30 minuts (TV-3), ens van ensenyar  altres germans. Altres nens. Viuen a Nou Barris. O a Baró de Viver. Hi ha dies que no tenen ni un iogurt. El sistema manté aquestes famílies en un apartheid opac i miserable. No han tingut sort a la vida. No han tingut mai un Ferrari o un Lambor-ghini per poder arreglar-los una miqueta. Quan la càmera els enfoca, no fan xous. Els seus ulls, tristos, i els seus estómacs, buits, els ho impedeixen.