Records de pluja daurada

Des del 1994, any en què van liquidar El peor programa de la semana de Wyoming, TVE busca un late show. I no acaba de trobar-lo. No és per falta de matèria primera. Al circ no hi falten criatures amb talent, ni escassegen guionistes, humoristes, còmics o presentadors amb gràcia i amb ganxo. El problema és el nefast microclima que envolta la gran televisió pública de l'Estat. En els dos últims anys van provar fortuna amb Mara Torres i Joaquín Reyes (Torres y Reyes). Poc després van assajar la fórmula Alaska&Coronas. I ara li acaben de posar a Alaska un nou company, Santiago Segura. La novetat és que ara els han traspassat, de La 2 a TVE-1, potser perquè consideren que Segura és un personatge d'alt valor mediàtic. Home, el que hauria estat bé és que en comptes de posar-hi Segura hi haguessin posat Torrente, el seu àlter ego. Amb el descarat brazo tonto de la ley fent el cafre per l'escenari, i la simpàtica i perspicaç Alaska com a contrapunt, és probable que haguessin aconseguit el cop que desitjaven. El que hem vist segueix la pauta tova. No és un programa desagradable. Es deixa veure. Però hi segueix faltant el to muscular a què avui la tele ens té acostumats. El moment més fort ha sigut el rescat -en presència de Carmen Maura com a entrevistada- d'aquelles imatges de la pel·lícula Pepi, Luci, Bom..., quan una joveníssima Alaska practicava la pluja daurada -o sigui, s'orinava- a la cara de l'actriu Eva Siva. És significatiu que hagin hagut de viatjar cap enrere, fins al 1980, per poder oferir un rampell bàrbar.

IGLESIAS & PIQUERAS. - Una altra trobada suau: Pedro Piqueras va rebre Pablo Iglesias (Informativos Tele 5). ¡Ah! Va ser tanta la suavitat de l'entrevistador, van ser tan exquisits els seus esforços per no incomodar-lo, que el mateix Pablo va exclamar: «No sempre tenim en els mitjans de comunicació un tracte tan elegant». Home, en les entrevistes a polítics que aspiren a controlar l'Estat, no és aconsellable que se sentin tan a gust. Es corre el risc que, més que contestar, acabin roncant. O sigui, regurgitant en veu alta un somieig en forma de speech, ben cofois. L'únic titular que ens ha deparat aquella trobada és que l'han seguit més de 4 milions d'espectadors. ¡Ahh! Ni Rajoy, ni Sánchez, van aconseguir tant. No sabem què passarà a les urnes, però és clar que a la tele Pablo Iglesias, Don share, segueix arrasant.