El nen, el bufador i l'anguila

Abomino de la incrustació de nens a la tele. Detesto com els manipulen. Com els atrauen. Com simulen que els acaricien, quan en realitat els esquincen la intimitat i els tracten com si fossin micos. Aquesta norma general, de verdader atac a la infància per part de la indústria televisiva, té les seves excepcions. Masterchef junior (TVE-1) és una d'aquestes poquíssimes excepcions. Quin gran programa, quina gran final de temporada que els ha sortit. Qualsevol dels dos nens finalistes, Manu i Martina, tots dos d'11 anys, podia haver guanyat.  Però Manu ha tingut aquest fantàstic plus, amb bufador a la mà, que l'ha catapultat al triomf. ¡Ah! Aquest nen fa anar el bufador com el més experimentat mestre lampista. Però no és només aquesta la seva virtut. La seva concepció de la cuina és insòlita per a la seva edat. Va fer un plat que va titular All i pebre d'anguila i patata, que en vista de com l'endrapava  el jurat devia ser boníssim. La salsa en particular. Sucaven pa que donava gust. Amb aquest plat, el valencià Manu rendia homenatge a la seva àvia i, al mateix temps, era una exaltació de la gastronomia albuferenca, on aconsegueixen elevar la humil -i a vegades tan menyspreada- anguila, a cotes culinàries sublims. En aquella zona del mediterrani, des de Dénia fins a les Cases d'Alcanar, l'anguila no només és un plat de menjar. És un cop de cultura que el joveníssim Manu ha sabut traslladar a la televisió amb una insòlita saviesa.

PETITA GUERRA D'ESPOTS.- Com que Tele 5 ha guanyat en audiència el mes de gener, l'imperi Mediaset ha llançat un espot celebratiu curiosíssim. Ensenyen primer un esportista al gimnàs, corrent a la cinta, suant molt i, naturalment, per més gambades que fa no es mou de lloc. I tot seguit ens ensenyen un altre esportista corrent camp a través, avançant pel camp, i una veu en off que diu: «Hi ha qui corre per cansar-se, i hi ha qui corre per avançar sense por i arribar més lluny». ¡Ahh! L'imperi Atresmedia ha pres nota de seguida d'aquesta andanada en forma d'anunci. I ha contraatacat amb un altre anunci en què es veu l'esportista de T-5 caigut en un fangar, enfangat i brut, mentre una veu ens diu: «Per a nosaltres, el que és important no és córrer, sinó arribar on volem». ¡Ahh! És una petita guerra interessant. En lloc de bales de plom es llancen projectils plens de doble sentit i enginy. Almenys és una guerra imaginativa.