'Tempus fugit'

No podem dir que les televisions hagin estat garrepes, ni mesquines, a l'hora d'informar de la mort de José Manuel Lara Bosch, ni d'haver regatejat la importància empresarial i cultural de la seva figura. Naturalment, el grup Atresmedia (A-3 i La Sexta) s'hi ha bolcat. Però també l'imperi de la competència, Tele 5, ha ressaltat sense reserves la seva importància, tant en els informatius com en el programa de dissabte Un tiempo nuevo, que van obrir amb un record afectuós cap a ell. El mateix Paolo Vasile es va presentar l'altre dia en la festa dels 25 anys d'A-3, en senyal de reconeixement al grup, amb qui es bat cada dia als audímetres. Va ser una llàstima que Lara ja no hi pogués assistir. Hauria estat interessantíssima la trobada. Com també amb Esperanza Aguirre, precisament pocs dies després d'haver acusat A-3 TV i sobretot La Sexta d'actuar com a propagandistes de Pablo Iglesias. Segurament Lara li hauria llançat amb segones algun suculent comentari dels seus. Al Telenotícies vespre (TV-3) van recuperar amb encert una intervenció seva, el maig del 2014, en un acte acadèmic en què es graduava un dels seus fills, i en què va prendre la paraula i va dir amb la seva habitual ironia: «No conec ningú més que tingui la Creu de Sant Jordi i al mateix temps la medalla d'or de la Guàrdia Civil». ¡Ah! Aquest podria ser un bon resum de la manera de ser i d'actuar que han presidit la seva vida. Editava Viz­caíno Casas i Vázquez Montalbán, Us­sía i Marsé. O sigui, va ser fidel a una norma que acostumava a repetir: «No confonc mai la meva biblioteca personal amb el meu catàleg de llibres». Aquest esperit de savi eclecticisme, de pragmatisme lliure, el va seguir quan era editor alhora de l'Avui i La Razón. I va continuar amb aquest mateix estil en el seu imperi televisiu: A-3, suau amb el Govern central i familiar en els continguts, i La Sexta, tan guerrera, tan crítica.

Curiosament, d'entrevistes a Lara a la tele, en profunditat, no n'hi ha gairebé cap. Tinc la satisfacció d'haver-lo entrevistat a Telemonegal (BTV) el 12 de desembre del 2006 i el 21 del mateix mes del 2010. Quaranta-cinc minuts cadascuna. Parlant de televisió, i del paper de la televisió, a fons i sense embuts. Lara em va concedir el seu temps per la vella amistat que teníem des que el seu pare ens va presentar, crec que un dia del 1973, a la primera seu de Planeta, una planta baixa del carrer de Ferran Agulló. ¡Ah! Tempus fugit.