Grècia planta cara a la troica

Només cinc dies després de la gran victòria electoral de Syriza, el nou Govern grec ja ha tingut una forta topada amb les autoritats europees al voltant de la (no) devolució del deute del país, l'assumpte del qual Alexis Tsipras ha fet bandera i que l'ha catapultat a primer ministre. L'anunci del ministre d'Economia grec -en presència d'un primer incrèdul i després molt irritat president de l'Eurogrup- que Atenes no reconeix la troica com a interlocutora per renegociar el deute té un aire de desafiament, però no pot sorprendre a ningú perquè es correspon amb el que Syriza ha promès als ciutadans grecs. I és cert que la troica és una plataforma jurídicament inexistent, en què conflueixen un organisme amb plena legitimitat política com la Comissió Europea i dos que vetllen per l'ortodòxia financera, com el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, que de facto no solament aconsellen a Grècia quina política econòmica li convé sinó que l'hi imposen per més elevat que sigui el preu social a pagar. El desafiament de Grècia s'ha d'entendre com una reclamació que l'angoixant problema del seu deute no pot tenir una asèptica solució tècnica sinó política. És cert, com va recordar ahir el president de l'Eurogrup, que «els problemes de l'economia grega no van desaparèixer amb les eleccions de diumenge», però l'escenari ha canviat. Grècia i la UE estan obligades a negociar, i Atenes ha començat a moure fitxa.