I ara TV-3 treu pit

Des d'un punt de vista estrictament televisiu, l'emissió del documental Ciutat morta ha generat conseqüències curiosíssimes. Ho insinuava amb encert Jordi Évole a EL PERIÓDICO de dilluns en el seu article Ciutat morta o com la merda flota. Després d'advertir el silenci i el bloqueig televisiu que havia patit aquest documental, deia: «Fins que una pregunta parlamentària de David Fernàndez (CUP) en va desbloquejar l'emissió a Televisió de Catalunya, una televisió que té un canal gran (TV-3) i un altre de petitó com El 33. Endevinin per quin es va emetre».(TV-3) i un altre de petitó com El 33. Endevinin per quin es va emetre» Efectivament. Ampliem l'analítica. Molts mesos -es parla d'un any i mig- feia que el documental estava tancat en un arxiu. Cap interès a emetre'l (massa gent important, i nostrada, involucrada, i això TV-3 sempre ho defuig). La pressió parlamentària de David Fernàndez aconsegueix que s’emeti. Però decideixen deixar-lo anar per El 33, el segon canal, que té l’avantatge que aconsegueix audiències molt reduïdes. I a més trien un dissabte a la nit, que és quan l’audiència és encara més mínima. Naturalment ni un avís, ni una sinergia de grup, en els TN de dissabte, no fos cas que es despertés l’interès de la ciutadania. O sigui, més que emetre el molest Ciutat morta, del que es tractava era de treure-se’l de sobre i evitar així més interpel·lacions parlamentàries de la CUP. I de sobte, ¡patapam!, passa la insospitada meravella. L’emissió resulta ser un èxit absolut. El modest El 33 aconsegueix amb aquest documental cotes d’audiència glorioses, un 20% de share, xifra superior a la dels Telenotícies de la gran TV-3, de la qual amb tanta cura havien fugit. ¡Ah! Aquest succés televisiu ha provocat en els directius de la seva una reacció interessantíssima. Davant la fenomenal repercussió del documental, seguir dissimulant  ja no era possible. I dilluns a la nit vam veure comal TN vespre (aquesta vegada, sí) obrien amb l’èxit de Ciutat morta. O sigui, aquell treball relegat al canalet, va ser llavors elevat –a toro passat– a notícia principal del gran informatiu de TV-3. Li van dedicar l'obertura i un minutatge molt complert. Exclamaven: «¡Excepcional repercussió del documental!». Il·lustratiu. Treien pit, malgré lui.

Un dels entrevistats, el líder d'ICV-EUiA Ricard Gomà, va advertir sobre aquell terrible succés del 2006: «La nostra petició d'informació va topar amb una opacitat molt dura». Efectivament. L'opacitat també té la seva lectura televisiva.