tu i jo som tres
Va faltar veure Eva congelada
Al programa de Jesús Calleja (Planeta Calleja, Cuatro) li falta un punt de maldat en l'art de l'impacte a la tele. Ja fa temps que Calleja va comprendre que el que funciona més bé no és ensenyar-nos les seves perilloses aventures, sinó que el perill involucri altres famosos. Ho devia advertir quan es va emportar Zapatero a escalar els Picos de Europa. Crec que corria l'any 2008. Aquella sessió va tenir un èxit enorme. Hi havia morbo per veure el llavors president del Govern grimpant a 2.000 metres d'altura. Alguns segurament esperaven que es clavés una trompada gatejant pel vessant del Collado Jermoso. ¡Ahh! El risc d'un famós incentiva l'audiència. Sempre recordaré aquell dia que vaig anar a veure una retransmissió de fórmula 1 per la tele d'un bar. Vaig entrar i vaig preguntar a un senyor que estava prenent una cervesa: «¿Com va la carrera?». Em va contestar: «Res. Encara no hi ha hagut cap accident». Durant les últimes setmanes hem vist que Calleja s'ha endut Santiago Segura, o Dani Rovira, a paisatges perillosos. Al polític Pedro Sánchez, per exemple, se'l va emportar a grimpar pel Penyal d'Ifac, i abans, per entrenarlo, el va deixar penjat de les aspes d'un ventilador, o sigui, d'un generador d'energia eòlica, a 70 metres de terra. ¡Ah! Això dóna molt de morbo. Aquesta setmana s'ha emportat Eva Hache a les glaceres d'Alaska. La va ficar en una esquerda del gel, profunda i esgarrifosa. Eva va haver d'escalar per dins d'aquella tomba gèlida, a cops de piolet. Però no va acabar de congelar-se del tot. Amb tot el meu afecte per a Eva, si aquest programa el produís La Fábrica de la Tele, o Zeppelin, segurament hauríem vist Eva com una gamba dels acreditats establiments La Sirena. I una unitat mòbil d'auxili reanimant-la sobre el gel a cops d'electroxoc. Final feliç, per descomptat, però després de passar per moments morbosament horrorosos. La tele-impacte és això.
BELÉN EXPLOTA
BELÉN EXPLOTA Les estratègies dels constructors de GH VIP (T-5) ja donen fruits. Ficar Belén Esteban i Olvido Hormigos juntes ha estat un èxit. L'altre dia gairebé arriben a les mans. Belén, com un tro, demanava a crits: «¡Espanya, feu-la fora o això serà la matança de Guadalix!». Després va entrar en depressió i va dir «¡Me'n vaig a la meva puta casa!». ¡Ahh! Però el meu canari flauta no la creu. Va advertir: «Aguantarà. Són 65.000 euros per setmana. És un sou». Efectivament, és un sou.