tu i jo som tres
L'inspector triomfa i sedueix
L’’inspector’ Carles Francino i la delicada Esperanza Moya, en una escena de la sèrie de TVE-1 ’Víctor Ros’. /
Té una mica de Las aventuras de Sherlock Holmes; també de Los misterios de Laura, i en els primers minuts, quan el protagonista és un lladregot al Madrid del 1882, les aventures al carrer amb la seva colla de xavals gamberros tenen un aire, un souvenir, a Hi havia una vegada a Amèrica, naturalment salvant les infinites distàncies. O sigui, que si la sèrie Víctor Ros que acaba d'estrenar TVE-1 ens provoca aquests records, és símptoma que estem davant una producció molt estimable. Ho és. Jo diria fins i tot que impecable. Ben recreat l'ambient, ben treballada la llum, ben tamisat el color, el vestuari i els escenaris d'època sense feridores pinzellades gruixudes -quina diferència amb el trist desastre d'Alatriste- i amb una interpretació sòlida, d'altura, es pot augurar per a aquesta sèrie de la factoria New Atlantis - Secuoya una vida televisiva important. El protagonista, Carles Francino (com a Víctor Ros), aborda aquí un gran paper: el d'un jove inspector que gràcies a la tutela de Tito Valverde -un altre gran actor- es transforma en la perspicàcia personificada, amb una estimable simpatia escènica afegida, i amb pinzellades de seductor. En aquesta primera entrega, la delicada actriu Esperanza Moya (Clara Alvear) ja el premia amb un petó de cargol, un bonic rampell sobre la marxa. I hem tingut a casa l'alegria de trobar-nos de nou amb Megan Montaner, aquí en el paper de noia de bordell. Els guionistes li han regalat intervencions molt guerreres -i molt progressistes per a l'època-, com quan li diu al senyor comissari: «Miri, prefereixo treballar aquí que de criada perquè em folli el senyoret de la casa». ¡Ahh! Aquestes aventures de Víctor Ros -cada capítol obre i tanca un cas- estan executades amb uns criteris de qualitat perfectament exportable. El seu primer registre d'audiència (14,5%) és bo. Però es mereixia més.
DE GUINDOS DISSIMULA SOBRE RATO.- Presència del ministre d'economia, Luis de Guindos, a El objetivo (La Sexta). ¡Ah! Aquella actitud reticent del Govern -i d'alts caps del PP- a aparèixer en platós, ha canviat. Sembla que l'imparable ascens de Podem ara ja els preocupa, i es llancen a la tele a intentar recuperar imatge. Ana Pastor va estar gloriosament incisiva. I De Guindos va anar capejant el temporal. Fins que va arribar la pregunta sobre Rato i el seu paper a Bankia. ¡Ah! Aquí el ministre va intentar fer d'equilibrista. Però només va evidenciar que Rato, en el PP, encara avui segueix sent molt Rato.
