El pessebre corrupte

De tota la patxanga enllaunada que aquests dies la televisió, tan immisericordiosament, ens ha bolcat, i de tot l'eixordador i inútil soroll de les campanades, resulta que l'únic que ha quedat com a fet noticiable són les suggestives carns transparentades de Cristina Pedroche a La Sexta, i els anuncis de Canal Sur que van tapar els últims 12 cops de batall. O sigui, que de la tele ja només n'esperem dues coses fonamentals: que hi surtin criatures empilotades per a excitació visual de les masses, i que l'únic missatge capaç de fer-nos pensar sigui el que prové dels espots publicitaris. En efecte és una combinació colossal. Altres, com els d'El intermedio, es van esforçar a donar un altre tipus de campanades, més pròximes a la realitat; o sigui, van escenificar El pessebre de la corrupció, que és exactament l'únic retrat nadalenc possible de l'Espanya actual. ¡Ah! Quin paisatge, quin pessebre, quina desfilada de xoriços davant del portal. Els Reis Mags eren els tres extresorers del PP, Sanchís, Lapuerta i Bárcenas; en comptes de portar encens i mirra duien sobres plens de diners i una enorme caixa b. El nen Jesús no podia ser ningú més que el petit Nicolás. Sant Josep era Urdangarin, i de Verge Maria hi van posar la Pantoja, que com va dir Wyoming: «S'assemblen molt: totes dues han tingut fills amb una vida laboral curta». L'exbanquer Blesa anava de pastoret: considerant la seva afició per la caça, li van col·locar una escopeta a l'espatlla. Al molt exhonorable Pujol li van reservar un lloc privilegiat: anava defecant a la gatzoneta, o sigui, anava de caganer. I com a gran campaner universal, Rodrigo Rato fent sonar la campana de la borsa. ¡Ahh! En van quedar fora gran quantitat de xoriços importants. No hi havia lloc, ni prou figuretes, per escenificar tanta corrupció. Però el cop ha estat contundent. A mi aquest exercici m’ha recordat aquell altre pessebre que van escenificar els Simpson, crec que el Nadal del 2005 –el va reemetre fa uns dies Antena 3–. En un d’aquests gags hi apareix Herodes ordenant degollar tots els nadons de Betlem i Natzaret, i un dels seus guàrdies protesta dient: «Em sap greu haver-me de carregar criatures acabades de néixer». Aleshores Herodes, somrient, el consola, advertint-li: «Tranquil, ningú escriurà sobre aquests fets». En efecte, aquest és el tema. La solució a la corrupció no és posar-hi fi, sinó evitar que s’expliqui i es denunciï. Per sort, els d’El intermedio no han rebut la visita d’Herodes. Encara.