La vida com a sorpresa
He tingut la gran sort de ser l'editora d'en Joan els darrers 10 anys i amb ell he parlat llargament de literatura i sobretot de la vida. Perquè a en Joan la literatura, la seva i la dels altres, només li interessa en la mesura en què traspua algun dels temes cabdals de la vida: l'amor, l'amistat, la mort, la felicitat, la relació entre les persones…
La literatura del Joan és extensa i es compon tant dels milers d'articles i contes que va publicar en la premsa diària, molts d'ells recollits posteriorment en llibres (Sobre l'amor, Sobre la distància, Sobre els plaers, pel que fa als articles; 100 contes morals, 201 contes corrents o Ens truquem i altres contes de diumenge, pel que fa als contes), com d'assajos (Condició de pare), llibres de viatges (L'espai immens) i per suposat novel·les (Un submarí a les estovalles, Parada obligatòria, Tots els ports es diuen Helena, Gairebé una parella, Certes mentides, Les terres promeses, El caçador d'ombres i, properament, La dona immòbil).
És en les novel·les, escrites lliurement i tranquil·lament a casa sense les regles ni les presses que imposa la premsa diària, on es copsa en profunditat el món del Joan Barril escriptor: una literatura de les emocions i els sentiments, que vol arribar a la gent i remoure el seu món interior. Una literatura amb una mirada sàvia, tendra, generosa, comprensiva, que vol escoltar i entendre les persones, ni jutjar-les ni donar lliçons morals. Una literatura que entén la vida com una sorpresa constant, sovint com una aventura, en la qual el fet d'escriure es converteix en una eina de lluita contra el tedi vital, una porta oberta a un nombre il·limitat de vides múltiples. L'únic territori en el qual tot és possible, fins i tot un món millor.
