La gallina, el lladre i la família

Ha aconseguit La Sexta noche, finalment, que María Dolores de Cospedal s'assegui al seu plató. O dit d'una altra manera: s'acosten eleccions i el PP ha ordenat a les seves esquadres dirigents que apareguin en com més pantalles, millor. Encara que sigui amb els rojos de La Sexta. L'audiència que ha aconseguit la presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del Partit Popular no ha estat per tirar-hi coets (10,6%). Comprenguem la situació: en l'imperi de la competència (T-5) hi havia el petit Nicolás, i contra aquest pintoresc noi avui no podria ni Pablo Iglesias. A la senyora Cospedal la van tenir, exactament, una hora i 26 minuts, potser l'entrevista més llarga de la història d'aquest programa. Ella va aguantar el bombardeig. O sigui, que venia preparada. El tram on més va trontollar va ser amb el tema de la dimitida ministra Ana Mato. El periodista Hilario Pino -que s'acaba d'incorporar al grup Atresmedia- li anava fent mossegadetes, amb un punt d'intenció, dient-li que com és possible que la segueixin mantenint com a diputada després de ser declarada pel jutge Pablo Ruz com a «partícip a títol lucratiu» dels regalets que la trama Gürtel dispensava al seu marit. I la senyora Cospedal va contestar, sense perdre el somriure: «Això és com si una persona està a la presó per robar, i resulta que els seus fills també han d'anar a la presó perquè no sabien que el seu pare era un lladre». ¡Ahh! Aquest és el mateix sil·logisme que va esgrimir l'altre dia el dirigent del PP José Antonio Bermúdez de Castro quan va dir: «Si un pare roba una gallina, i la seva dona i els seus fills se la mengen ¡en són partícips a títol lucratiu!». És un raonament reduccionista. Una cosa és menjar-se la gallina perquè la família està famèlica i amb fam de llop, i una altra viure tan còmodament immersa en un clima de suborns, Jaguar inclòs. Però aquest sil·logisme de la gallina i la família està causant furor en els quadros directius del PP. El van repetint amb una gran satisfacció. Creuen haver trobat una panacea justificativa. Els agafa una bonica i gallinàcia alegria.

PODER MIRAR-SE AL MIRALL.- Ana Pastor (El objetivo) va convidar el savi filòsof i escriptor Emilio Lledó. Parlant de la vida, va advertir: «Som el que hem sigut». I va afegir: «El que és important és poder mirar-te al mirall i no avergonyir-te de tu mateix». Exacte. Mirar-te al mirall. Aguantar la mirada. I que no hi aparegui reflectida al teu lloc una gallina.