Degollar en nom de Déu

A Ana Pastor aquest diumenge li ha sortit un programa rodó (El objetivo, La Sexta). Ha viatjat fins a la zona nord del Líban. Ens ha explicat sobre la marxa el que significa, i pretén, el moviment terrorista intitulat EI (Estat Islàmic). Ana ha aconseguit un retrat tan preocupant com útil. Informació, didactisme i reflexió sobre el terreny. Amb l'ajuda d'acreditats observadors periodistes (Tomás Alcoverro, Ignacio Cembrero, Mikel Ayestarán i Carolina Valladares), tots ells coneixedors a fons de la tragèdia que actualment està desballestant bona part de l'Orient Mitjà, ens han fet el resum de les temibles intencions d'EI. Aspiren a instaurar per la força i pel terror un califat global que acabi, d'entrada, amb tots els Estats que es van dibuixar el 1916, als Acords de Sykes-Picot, i instaurar-hi immediatament un ferotge panislamisme radical, Península Ibèrica inclosa. La trobada d'Ana, a Trípoli, amb un noi de 21 anys, Mohammad, simpatitzant d'EI, ens va causar esgarrifances. El noi deia: «Es decapita la gent que s'ho mereix (...) Als musulmans Déu ens ha donat, al sagrat Alcorà, el dret de tallar-los el cap». La cara d'estupefacció i d'horror d'Ana davant el criminal fanatisme d'aquest noi va ser el fidel reflex de les nostres, a casa, davant aquest testimoni de simpatia terrorista.

A PODEM JA ELS COLLEN . - S'ha acabat la festa mediàtica per a Podem. Les cadenes privades els segueixen convidant perquè conciten gran audiència, però ara els collen i els fan un prèssing de manera fèrria i absoluta. Dissabte a La Sexta noche van invitar el catedràtic Juan Torres, autor -juntament amb el també catedràtic Vicenç Navarro- del document base per al futur pla econòmic que impulsa Podem. Al programa van sotmetre aquest abnegat professor a un judici sumaríssim. Fins i tot es va haver de queixar per la manera en què, segons la seva opinió, es tergiversaven les propostes del seu document. ¡Ahh! El clima televisiu sobre Podem està canviant, és evident. Si fins fa poc potser hi havia un excés d'afalacs i simpaties, ara s'ha passat a rebre'ls gairebé atacant-los. Els segueixen oferint cadira als platós, però ara és cadira elèctrica. O sigui, que el gran poder establert s'està mobilitzant. Aquests nois han deixat de ser una possibilitat remota, inviable i pintoresca. Ara alguns ja s'espanten.