Esposa sortint d'un pastís

Per trencar la monotonia de l'actual ratomàquia (Gran hermano, T-5), aquesta setmana també han ficat a la gàbia els familiars dels ratolinets concursants. Això va provocar una situació que ni Merceditas, ni els que estan movent els fils darrere de les càmeres esperaven. Va ser quan li van dir al concursant Fran que es traslladés al jardí, que allà l'esperava una sorpresa. I la sorpresa era un enorme pastís del qual va emergir la seva dona Yolanda. ¡Ah! El número de la noia sortint d'un pastís el cine l'ha explotat molt. Sempre dóna resultats molt bons i vistosos. En aquest cas ha provocat disgust. Resulta que Yolanda, a l'emergir del pastís, li va dir al seu marit, plorant: «A casa ho estem passant malament. Tu fes el que vulguis, però... ¡Per favor, vine amb mi!». O sigui, deixa de fer l'indi en aquesta gàbia i vine cap a casa que els teus fills i jo ja en tenim prou. ¡Ahh! La veu del Súper va tronar llavors per la megafonia: «Va, s'ha acabat. ¡Fran, surt del confessionari!». I van donar pas immediatament a Merceditas que va exclamar, també molt indignada: «Per l'amor de Déu, ¡com es pot ser tan dolenta! ¡El que Yolanda havia de dir al seu marit és que l'estimal! ¡L'ha deixat fet pols!». ¡Ahh! És un meditable episodi. Segurament a la dona de Fran la van alliçonar sobre el que podia i el que no podia dir. Però Yolanda va sortir del guió. Les seves paraules, els seus precs, no van agradar gens els fabricants d'aquesta tortura anomenada Gran hermano. Allà es pot fer de tot menys qüestionar el tinglado. S'ha de mostrar felicitat per haver aconseguit que els posin dins la gàbia. I és clar, Yolanda i els seus fills, veient allà el seu pare, el que menys tenien era felicitat. Conclusió: ¡aquesta Yolanda és molt dolenta! Conseqüència: ¡Fran expulsat! ¡Ahh! Aquella nit, en aquella família, seguramentb hi va regnar una satisfacció extraordinària.

LA TOS D'UN MINER .- No passi un dia més sense donar una pinzellada de la trobada entre Jordi Évole (Salvados, La Sexta) i Gerardo Iglesias. Gerardo tossia una mica. La tos seca del miner. Va ser secretari general del PCE, va ser fundador i coordinador d'IU, va ser diputat... i un dia va dir adéu i va tornar a la mina. Picador. Tant piques, tant cobres. Feina a dojo. «Tenia excedència d'Hunosa. Em van putejar bastant». ¡Ahh! En aquesta Espanya de corruptes i de portes giratòries, en aquest país en què al poderós no li tus ningú, la tos seca de Gerardo no és tos. És exemple. És ètica. És estètica. És catarsi.