Sor Lucía, menor d'edat

Tres són les monges que ha visitat Albert Om al llarg del seu programa El convidat (TV-3). El 2011 va estar amb Teresa Forcades. Contra tot pronòstic em va semblar una trobada estranya, sense feeling, sense clima, sense arribar a produir-se mai una conversa íntima, reposada, entre tots dos. La segona, l'octubre del 2012, va ser amb la teresiana Maria Victòria Molins. ¡Ah! En aquest cas hi va haver una gran intensitat. En un moment donat Om li va preguntar: «¿Quin és el paper de la dona a l'Església?». I ella va respondre, suaument, sense cap indici d'acritud, però amb ferma rotunditat: «Es va veure molt clar el dia que va venir Benet XVI a la Sagrada Família: el paper de la dona a l'Església és netejar el que embruta el Papa». O sigui, un colossal i encertat resum en funció del que llavors era actualitat papal. I ara El convidat se n'ha anat a Manresa, al Monestir de Santa Clara, a passar un parell de dies amb Sor Lucía Caram. ¡Ah! Aquesta monja és dinamita. És un remolí amb hàbit. Els que només la coneguin de seguir-la a Las mañanas de Cuatro hauran pogut constatar que també és igual de guerrera en la intimitat conventual. És l'ànima d'un banc d'aliments que socorre cada dia centenars d'éssers humans, també entrena joves futbolistes en un polsegós camp, apareix contínuament a la tele donant canya, es lleva cada dia a les cinc del matí per resar, i encara li queda temps per trucar a la porta del poder i fer-se la pesada perquè deixin anar una mica de pasta que mitigui la desgràcia dels més necessitats. En aquest sentit va parlar amb afecte i respecte d'Isidre Fainé. Va dir que de sobte un dia se li va presentar al monestir i li va allargar la mà, amb tot el que significa que el gran monsenyor de La Caixa t'allargui la mà. Parlant de monsenyors, mentre prenien un humil te a la biblioteca, Om li va preguntar com anaven les seves relacions amb els seus caps, els monsenyors bisbals. Sor Lucía va somriure. Va dir: «Estem sota la tutela jurídica dels bisbes. Per exemple, ens presideixen les eleccions a mare priora. Això als monjos no els ho fan». I va afegir: «Això ens fa viure en una permanent minoria d'edat».

Fa dos segles, Napoleó Bonaparte va encunyar una frase que ha fet història. Va dir: «Quan la Xina es desperti, el món tremolarà». Ara Om, meravellat, li deia a Sor Lucía: «Les monges esteu de moda. Sou revolucionàries». O sigui, quan les monges es despertin, l'Església dels monsenyors tremolarà.