Pujol, dibuix tardà però vàlid

Pareu màquines. Dos mesos i mig després de l'anomenada confessió de l'exhonorable, i dos anys després de l'apassionant dinar amb micròfons de La Camarga, a TV-3 sembla que han començat a notar que el clan dels Pujol fa molta pudor i li han dedicat un programa (.Cat). ¡Ah! Celebrem que per fi se'ls hagi despertat l'olfacte periodístic. Les criatures convocades perquè intentessin una anàlisi van ser Ernesto Ekaizer, Joan B. Culla, Francesc Marc Álvaro, Itziar González, Laia Bonet, Joan Queralt i Daniel de Alfonso, director de l'Oficina Antifrau. Es va complementar el paisatge amb l'entrevista d'Ariadna Oltra, fora de plató, a Pere Cullell i Andreu Farràs. Vull assenyalar una frase que va llançar Ekaizer molt al principi del debat: «Quan la realitat va molt més avançada que la reacció dels éssers humans, tenim un problema». Exacte. La sensació que hem tingut veient el programa és que, en bona part, l'anàlisi que van assajar sobre el cas Pujol ja estava superada per les dades que després de la seva confessió s'han anat coneixent, imparables. La decepció, el dolor, la tristesa d'algun dels allà presents davant el cop dur que va suposar la confessió, són sentiments molt humans, però aquesta era la reacció del mes de juliol, no pas la d'octubre. És curiós que el programa hagi volgut centrar l'anàlisi sobre aquesta confessió, de la qual han passat més de dos mesos i que a aquestes alçades ja no es creu ningú. «No és una confessió, és una operació. Pujol surt després de publicar-se els moviments dels comptes bancaris. Sap que els han enxampat. I parla d'una herència del seu pare perquè sembli que l'origen dels diners no és il·lícit». Aquesta advertència d'Ekaizer va desmuntar l'argument que es tracta només d'un problema de regularització fiscal. També ha estat interessant l'assaig sobre la marxa d'intentar dibuixar Pujol com a víctima de la seva família, de la seva dona, Marta, i del seu primogènit, Jordi, fonamentalment. Aquesta estratègia, en cas de prosperar, seria colossal: permetria salvar el polític (i el seu partit) perquè la corrupció quedaria centrada en els seus familiars, que resulta que anaven per lliure i eren uns aprofitats. ¡Ahh!

La part dedicada a com el govern de Madrid ha instrumentalitzat el cas, fent-lo esclatar quan li ha convingut, com a arma contra la consulta, va ser la part més actual i lluminosa. Ara que TV-3 ha recuperat l'olfacte, espero que segueixin l'arborescent rastre pujolià.