L'Ebola, i el nyap oficial

Ha tingut una gran virtut el programa especial sobre el cas de la infermera Teresa -infectada d'Ebola-, que ens va presentar ahir a la matinada Albert Castillón a A-3 TV: hem quedat completament alarmats. Però no per l'Ebola en si, sinó per haver comprès que ha estat un gran nyap oficial el que ha originat aquest cas. La presència a la taula de convidats de Máximo González Jurado, president del Consell General d'Infermeria, ha estat clau. Home assossegat i assenyat, allunyat de tot alarmisme, però d'irrenunciable compromís amb la societat i amb el col·lectiu sanitari, el seu testimoni ha estat demolidor. Sense alterar-se, sense insultar ningú, però amb contundència, ha resumit i ha denunciat aquella boja carrera plena d'improvisacions i disbarats que s'han perpetrat sota la direcció del nefast conseller de Salut de la Comunitat de Madrid, president del Partit Popular de Las Rozas i exconseller de Telemadrid (1995-2001), Javier Rodríguez, aquell personatge deplorable que s'ha permès criminalitzar públicament la pobra Teresa, la infermera infectada, acusant-la de mentir. La gran mentida -i aquest programa de tele l'ha evidenciat- és la que ens ha explicat l'aparell oficial: el nefand conseller, la ministra, i els seus adlàters. O sigui, un assumpte gestionat per polítics i no pels serveis sanitaris. La seva gestió del cas, i la seva incompetència en protocols de prevenció i seguretat, ha estat un gran nyap. Agraeixo com a ciutadà aquest programa. Fins i tot declarant-me absolut defensor dels animals, tinc potser el lleu retret de l'excessiu temps dedicat a Excálibur (50 minuts), però aquest especial d'Albert Castillón, en el seu conjunt, ha estat un servei públic important.

A vegades, quan sorgeix un problema social greu, en el qual altes instàncies governamentals estan implicades per la seva pèssima actuació, o per la seva gestió nefasta del problema, a la tele es munten programes encaminats bàsicament a anestesiar el personal. A vegades algunes cadenes televisives sucumbeixen a les pressions, i en lloc de construir un programa de reflexió i informació, d'anàlisi, construeixen una pantalla de manipulació, tergiversació i propaganda. La història de la televisió -sobretot de la TV pública- a Espanya, incloent-hi Catalunya, és clar, està plena d'aquestes vergonyants pràctiques. S'ha de celebrar que aquest especial hagi estat tot al contrari.