Una solució: marxar al Senegal

Encara que és un programa gravat amb molta antelació, i encara que Lluís Llach ja ja fa sis o set anys que viu allà, l'inici de temporada d'Albert Om viatjant al Senegal (El convidat, TV-3) té una lectura de tremenda actualitat. Vist que als catalans no ens deixen votar, no ens deixen dir ni sí, ni no, hi ha lloc per a una heroica solució: exiliar-se a l'Àfrica. Om estava intrigat, i nosaltres, també, la veritat. ¿Quins misteriosos motius han impulsat Llach a viure almenys sis mesos a l'any a Palmarin, una petitíssima localitat al sud del Senegal? ¡Ah! El cèlebre cantautor de Verges, avui també exiliat de la música («Fa set anys que no toco un piano») ho va explicar en una clau molt profunda, i molt humana: «Volia viure d'una altra manera. Al disc Món Porrera acabava com una vedet histèrica cridant '¡Hi ha una altra forma de viure!'. Doncs he fet això: viure d'una altra manera, assaborir el fet de fer-me vell. La vellesa és el tercer acte de la gran obra de Shakespeare. És el final. És el retorn al punt zero. És saber adaptar-se sense tristesa. Ens eduquen tan malament, Albert, que ens passem els últims 40 anys de la nostra vida amb el pànic a la mort». ¡Ahh! ¿I com viu aquest empordanès en aquesta minúscula localitat de l'Àfrica subsahariana? Circula amb una tartana tirada per un cavallet que es diu Islam; l'acompanya sempre Màdi, un assistent que fa anys va intentar arribar en pastera a les Canàries; s'ha construït una casa (Yayomà) que mira a l'Atlàntic -molt humil vista amb ulls occidentals- i des de la qual veu passar la vida amb una tranquil·litat envejable; escriu contínuament tot allò que li evoca aquesta existència assossegada; i finança una petita fundació, modesta, local, que fa possible que els nens i les nenes de Palmarin tinguin una escola, pissarres, guix, llibres de text, material escolar, i puguin aprendre, i comprendre, que la negritud no és un estigma, ni una condemna, sinó una condició humana que hauria de ser equiparable a qualsevol nen de Pamplona, Frankfurt o Sant Fruitós de Bages.

¿I pensa en Catalunya aquest Llach abocat a l'Atlàntic subsaharià? Sí. Va confessar que somia amb un país independent («Per ser independentista s'ha de ser d'esquerres») mentre, assegut al porxo, entreveu en l'escuma de les onades el dibuix de la paraula llibertat. ¡Ah! Om ens ha descobert un Llach insospitat. Sense cantar, ni tocar el piano, segueix sent extraordinari.