Jocs de paraules

Els francesos sempre han estat magnífics amb els jocs de paraules, els seus calembours. Nombroses obres literàries, teatrals i cinematogràfiques han usat com a punt fort el domini joiós de la llengua que tenen. ¿Recorden la brillant pel·lícula d'Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte, El nombre? Sense aquest domini lingüístic difícilment s'hauria pogut articular amb prou feines 30 minuts d'una comèdia plena de diàlegs de brillant sarcasme.

Artur Mas no és francès però domina el joc com si fos de Marly. Com que aquesta no-comèdia ja fa que dura ¡gairebé tres anys! Aquests dies previs a la Diada estan amarats del mètode. Facin un cop d'ull als informatius dels mitjans de comunicació públics, que també l'utilitzen. ¿S'han adonat que el món comença i acaba entre l'11-S i el 9-N en la distància que uneix Barcelona amb Edimburg?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Uns simples exemples serien suficients. Legitimitat democràtica defineix el dret a saltar-se les normes de joc quan se sent desig, tot i que la legalitat fixi límits i garanties d'igualtat perquè no es privi dels seus drets altres ciutadans. Demòcrates diuen que són aquells que defensen que votin uns quants sobre el que és de tots, sense importar conseqüències ni ruptures. Consulta per a quan Mas afirma que els catalans hi donaran la seva opinió sense aclarir si es refereix a la doble pregunta o a unes eleccions anticipades. El poble de Catalunya són les persones que aniran a la convocatòria de l'ANC, en clara distinció d'aquells que se'n vagin de pont o que participin de la celebració de la Diada convocada per Societat Civil Catalana a Tarragona.  ¿I què deu ser el que suposadament no som,  poble o catalans?

Potser la llum de les torxes que seran presents a la Diada nocturna del Fossar de les Moreres, on anirà el Govern, els permetrà aclarir-nos-ho.