Dues sogres i un canalla

Hi ha una altra trista història que també està provocant esglai, abatiment, ràbia, i un cabreig molt gran. És un succés que el té gairebé en exclusiva Tele 5. Tot i ser un episodi molt cafre, ha servit perquè Maria Patiño -que ara presenta el Deluxe perquè J. J. Vázquez està de vacances- tingui tema per anar omplint el seu programa. L'assumpte és greu. Podríem titular-lo: dues sogres, dues mares enganyades, dos néts i un canalla. Comencem pel final, pel canalla. Els investigadors del Deluxe i del Sálvame diario han descobert que Alberto Isla, el marit d'Isabel II -així anomenen la filla d'Isabel Pantoja-, és un gran farsant, un element sense escrúpols que no només no s'encarrega del bebè que ha tingut amb ella, sinó que li posa unes banyes descomunals. També han descobert que mentre era nòvio d'Isabel II també ho era d'una altra noia anomenada Estefanía, a la qual també va deixar embarassada. El nen ara té 2 anys. Davant aquesta situació, Isabel II ha tornat a casa amb la seva mare, i ha decidit un «cessament de la convivència amb Alberto». I el Deluxe, sensible al dolor que aquest element causa, s'ha adonat que aquí hi ha dues sogres molt damnificades, que s'han trobat amb dos néts el pare dels quals és el mateix subjecte impresentable. Al Deluxe, a falta de la Pantoja, han portat l'altra, que és més humil però no menys guerrera: Doña Rosario. ¡Ah! És una senyora fantàstica. Adolorida però ferma, va advertir tot Espanya, i sobretot a l'altra sogra, la Pantoja, sobre la condició immoral d'aquest Alberto que va deixant noies embarassades; i que passa olímpicament dels bebès dels quals és pare. ¡Ahh! Ha estat un Deluxe dramàtic, desolador, el d'aquesta setmana. El que més ràbia ha fet és que ens van explicar que aquest subjecte, a la seva dona Isabel II, li diu despectivament «Machu-Picchu», perquè és peruana. O sigui, és racista a més de ser mal gendre, mal marit i mal pare.

IMMORTALS .- Meditable monòleg el que ens va presentar Manel Fuentes a El club de la comèdia (La Sexta). Ens va invitar a pensar com seria el món si Déu ens hagués fet immortals. ¡Ahh! Seria absolutament insuportable. Els culpables de malifetes, lladronicis, pillatges i robatoris a mansalva, per exemple, resulta que conviurien amb nosaltres anys, segles, mil·lennis. Hauríem d'anar suportant la seva fètida presència tota l'eternitat.