Dolça derrota si hi ha comissió

L'encert i la gràcia d'aquesta recreació del setge de Barcelo-na que ens acaben de construir a Polònia (TV-3) és que tots aquells personatges de 1714 tenen avui, a la Catalunya i l'Espanya actuals, els seus corresponents àlter ego. El tremendo Felip V que va manar bombardejar Barcelona és Joan Carles I; el que comandava les tropes, l'afrancesat duc de Berwick, és Mariano Rajoy; el conseller en cap Rafael Casanova és Artur Mas; el representant del clero català que vol rendir-se als borbons és Duran Lleida; el cap dels Miquelets és el líder de la CUP David Fernández... O sigui, que tots aquells protagonistes de 1714 tenen avui la seva corresponent reencarnació. Això ha donat peu a una hilarant successió d'esquetxos. I després de la riallada, aquest programa ha reflectit també amb molt encert un rerefons de tristesa. Es compleix un decebedor axioma: el tràgic passat torna. El retrat dels cafres caps de les forces borbòniques ha estat plasmat amb genial corrosió. Però, segons el meu parer, el gran mèrit de Polònia és quan han mossegat cap endins. Quan Artur Mas, disfressat de Rafael Casanova, llança el seu missatge final i exclama: «¡Celebrem la derrota! La ciutat ha quedat feta una merda, hi ha quantitat de terreny per requalificar, assignarem les obres a algun amiguet... ¡I cobrarem les comissions!». O sigui, la derrota és dolça si ens queda el 3%. ¡Ahhh! Aquesta mossegada, llançada des de l'actual TV-3, té mèrit.

HISENDA CATALANA .- I dic que l'andanada de Polònia té mèrit perquè a TV-3 segueixen fidels a la deriva que van adoptar fa mesos: més que defensar el dret a decidir, que és el que és democràtic, s'entesten a  suggerir-nos el que hem de votar en el referèndum. Aprofiten qualsevol ocasió per conduir el nostre vot. L'altre dia, en el debat .Cat, per exemple, van analitzar el paper de l'Agència Tributària espanyola. Efectivament, és un sistema funest. Però entre els opinadors hi havia Joan Iglesias, acreditat expert que està dissenyant la Hisenda catalana per si arribem a ser independents, i no es cansava Ariadna Oltra de preguntar-li per com serà de bona l'Agència Tributària catalana, enfront de la terrorífica agència espanyola. ¡Ahh! Comprenguem la disciplinada Ariadna. Pretenia corregir, de bona fe, això que molts ciutadans amb pessimisme comenten: ara ens roben en castellà, i després ens robaran en català; no és consol.