Pastís de xocolata i menta

N'hi ha prou de sortir a la tele per fer-se popular. I n'hi ha prou de ser popular per accedir a qualsevol plataforma fent postures. T'avala la mateixa popularitat televisiva. O sigui, Alberto Chicote ha debutat a El club de la comedia (La Sexta). Com a monologuista encara està verd. En un dels seus tres esquetxos, deia: «Ahir al mercat em va aturar una senyora i em va dir: 'Escolta, pesadilla, ¿com es fa un pastís de xocolata i menta?'. I l'hi vaig dir: 'Vés a casa i mira-ho a internet'». És a dir, fluixet. Però no busquem en Chicote un gran monologuista. Hi busquem la seva simpatia, que la té a carretades. Disfrutaríem igual veient-lo incrustat en una sessió de Me resbala, d'¡Ahora caigo!, o de Tu cara me suena. I no descarto que en algun d'aquests llocs ja hagi sortit. ¡Ah! Temo el dia que els líders polítics entenguin la tele. Arribarà un moment que deixaran d'exigir quotes de presència als informatius, perdran el poc pudor que els queda, i voldran sortir a La isla de los mosquitos. Creuran que així la seva popularitat creixerà immensament.

UN SOFÀ A GIBRALTAR .- Mentre s'endinsava al Penyal, pels british carrerons, buscant Fabian Picardo amb qui estava citat, Risto Mejide anava murmurant, en pla monòleg interior: «Als gibraltarenys els costa veure els avantatges de deixar de tenir un 1% d'atur i passar a tenir-ne de cop un 40%. Els costa, els costa». O sigui, un sarcasme perfecte. Efectivament. Els gibraltarenys no volen ser espanyols de la mateixa manera que els ceutins i els melillencs no volen ser súbdits del Marroc. És una qüestió d'estatus, de prestigi, de classe, de nivell, de potència socioeconòmica. Aquest periple amb sofà pel Penyal (Viajando con Chester, Cuatro) ha estat alliçonador. De tots els que s'hi han assegut, José María Carrascal -buscant amb lupa en la lletra menuda del vetust Pacte d'Utrecht- i la representant de la Confraria de Pescadors d'Algesires han estat els únics que encara s'aferraven a allò de «Gibraltar espanyol». Convé anotar que Risto  ha tret a Fabian Picardo una meditable confessió: el llançament dels blocs de formigó, set dies abans de la compareixença de Rajoy pel cas Bárcenas. «Va ser l'excusa perfecta per parlar d'una altra cosa. Li vas fer un favor a Rajoy», li deia Risto, somrient malèvolament. I Picardo va contestar: «¡Desafortunadament!», i gairebé s'estirava dels cabells.