tu i jo som tres
El pitjor moment d'Évole
Gràcies al programa En el aire (La Sexta) acabem de conèixer l'instant més dur que ha viscut Jordi Évole en el seu Salvados. Va ser en la recent entrevista amb Florentino Pérez, quan el president del Reial Madrid li va fer entrega d'un regal: ¡la samarreta del club blanc amb el nom Jordi Évole brodat a l'esquena! ¡Ahh! Per a un culer de tota la vida, aquell moment devia ser de bona nit i tapa't. Aquell instant no el vam veure a l'entrevista. No el van emetre a Salvados. Ha estat el servei secret de Buenafuente qui ens ha proporcionat una estampa tan tremenda. Évole deia, recordant el tràngol: «Va ser un dels pitjors moments de la meva carrera professional. Però ja m'he encarregat que el meu fill no em vegi mai amb aquesta samarreta. L'he fet desaparèixer de casa. És el que té ser culer». Home, hauria de fer el contrari. Penjar-la en algun lloc principal de casa seva, al costat del premi Ondas per exemple, i deixar constància que la glòria televisiva que el fidel culer ha obtingut també té tragos amargs.
RISTO I PEDRO J.- Error d'estratègia i de càlcul per part de la direcció de Viajando con Chester (Cuatro). Van cremar dues sessions, dues setmanes seguides, emetent la trobada de Risto Mejide amb Pedro J. Ramírez. No és que l'entrevista fos un desastre, és que no havien passat ni dos mesos de l'entrevista que ja li havia fet abans Évole a Pedro J. a Salvados (La Sexta). Ens coneixíem les respostes de memòria. L'única novetat, i molt en clau gremialista, va ser quan Risto li va preguntar, amb irònica intenció: «Amb Cebrián i El País, bon rotllo ¿eh?». I Pedro J. va treure el bazuca i va respondre amb aquesta andanada: «Hi ha dues maneres d'entendre el periodisme. Una és intentar vendre diaris als lectors donant-los informació i opinió. L'altra és vendre lectors als poderosos. Avorreixo aquesta segona. Quina casualitat que sempre que un Govern està en dificultats per estar implicat en delictes, sempre hi ha un director de diari a qui acaben fent fora; i sempre hi ha altres diaris que acaben passant el platet i fent negoci». Flac favor a Risto, i evident error, repeteixo, emetre aquesta conversa quan la de Salvados estava encara tan fresca i recent. Hauria estat aconsellable entrevistar-lo més endavant, i potser això ens hauria deparat una exclusiva, una primícia concreta, sobre el nou projecte periodístic que Pedro J. està meditant.
