Sandro, remull i palangana

Tele 5 mou les seves esquadres i contenidors de combat per fer front a la nova telesèrie d'A-3 TV (Sin identidad), que ha començat amb una audiència molt notable. T-5 contraprograma amb edicions improvisades de L'oenagé dels mosquits (Supervivientes), i després remata el late nigth de la jornada amb la palangana del ¡Mira quién salta!, que és com una murga del carnaval de Cadis, però en versió remullada. El vident Sandro Rey és la seva gran esperança. Li pinten el cos amb motius estrafolaris i abans de llançar-lo al bassal li preparen sessions espiritistes perquè netegi de fantasmes l'hotel en què els han tancat. Tasca abocada al fracàs: de fantasmes n'hi ha massa. Però Sandro s'aplica i dibuixa a terra cercles de sal, posa espelmes, mana als seus companys que s'asseguin en actitud transcendental i quan sembla que en efecte està netejant entra per la porta una dona de fer feines, amb el motxo i la galleda del lleixiu, i ella és l'única que neteja de veritat aquell aquelarre. Afegeixen a aquesta xarlotada tocs de reality fomentant l'edredonning, per exemple, entre el mateix Sandro i la temps enrere periodista, avui sirena varada, Ángela Portero, que després explica el seu flirt al Sálvame per irradiar a tota Tele 5 la martingala. En suma, un espectacle innocent, però cutre i de baixa intensitat. Patim a casa per José Corbacho, a qui han enrolat com a integrant del jurat. Una tasca arran de palangana. Hi ha l'esperança que la soldada sigui bona i que amb ella pugui anar fent després estimables pel·lícules com Tapes o Cobardes.

CAKE NO ÉS GONZO .- El Follonero de la dreta, també anomenat el follofatxa (Cake Minuesa), ha inundat els mitjans amb la filtració del que considera una gesta i que es veurà a Telemadrid: ha plantat una bandera espanyola a la Catalan Bay de Gibraltar per provocar els gibraltarenys i li ha costat cinc hores detingut a la comissaria. Cake m'envia avisos en forma de tuits al programa de Júlia Otero (Onda Cero), i es queixa. Em diu: «Quan Gonzo d'El Intermedio fa això l'aplaudeixes, quan ho faig jo em dius provocador». No senyor. Gonzo també és un provocador nat. La diferència és que Gonzo provoca on la provocació té sentit: al poder establert, als polítics que governen i ostenten càrrec. Anar a molestar els banyistes d'una platja no és provocació. És xou.