tu i jo som tres

L'extravagant president

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

L'enrenou que hi ha a la xarxa, i l'admiració que ha concitat en gairebé tots els comentaris que he llegit, demostren que el president de l'Uruguai, Pepe Mujica, era un gran desconegut entre nosaltres. La incursió de Jordi Évole, xerrant amb ell a casa seva -la seva humil chacrita pròxima a Montevideo-, ha provocat estranyesa. Fascinació. I sobretot respecte. Com a exercici televisiu ha estat una raresa. Una d'aquestes insòlites ocasions en què un reporter i un càmera s'acosten a un president sense fer la trampa, la impostura, de dibuixar-lo com el que no és. Quantes vegades hem vist treballs televisius detestables, falsos, sospitosos, en els quals el mandatari deixa que la càmera s'acosti a canvi que li facin el retrat que ell vol. Camuflatge d'idees. Humilitat simulada. Ocultació de la veritat del que pensa. Aparença. Comèdia. ¡Ahh! La tele és l'instrument perfecte per a aquests rentats d'imatge tan falsos i perversos. Amb Mujica és al revés. En ell no hi ha gat amagat. Segueix vivint com ha viscut sempre. I continua defensant el que ha defensat sempre. «La majoria de persones que componen les nacions no viuen com els seus presidents. Els presidents entren a viure com la minoria poderosa. Jo estic vivint com la majoria de la gent del meu país. És bo viure com es pensa, en cas contrari pensaràs com vius». ¡Ahh! Ha estat una entrevista per anar prenent nota contínuament. Mujica no respon amb paraules: respon amb axiomes demolidors. Per acabar de constatar l'autenticitat d'aquest president convé contrastar aquest treball d'Évole amb el Callejeros de Cuatro, del març del 2010. Van entrevistar l'esposa de Mujica, la senadora Lucía Topolansky. Va ser en aquella mateixa chacra, en aquella mateixa modèstia, aliena a qualsevol luxe i ostentació. Segueixin contrastant i vagin al retrat que Dani Mateo va fer de Mujica a El intermedio, el desembre del 2012. La mateixa chacrita, la mateixa humilitat, la mateixa modèstia que va provocar aquest comentari de Wyoming«És l'únic president que quan parla d'austeritat (sobrietat) parla de la seva i no de la que imposa als seus ciutadans».

Proposo a Évole que faci un exercici lluminós. Que reuneixi els presidents de la celtiberia show, com més  aviat millor, i que els vagi passant aquesta trobada amb Mujica. I que la càmera ens vagi oferint primers plans dels seus rostres. A veure si hi ha sort i veiem que a algú li cau la cara de vergonya.