Tata&Simeone: cartes secretes

Joan Domènech dibuixava ahir en aquest diari les peculiaritats de l'apassionant final que ben aviat protagonitzaran el Barça i l'Atlètic. Analitzava els pros i els contres que tenen les dues esquadres de gladiadors. Era el retrat de com arriba cada equip, en quines condicions, a aquest duel tan electritzant. A Crackòvia (TV-3) també han fet el seu particular dibuix de la situació, i l'han escenificat a partir dels entrenadors. Fan sortir el Tata Martino (Ivan Labanda) i Simeone (Jordi Ríos) reunits mà a mà, cara a cara, davant d'una taula de pòquer. S'amenacen mútuament ensenyant la seva carta secreta. Cada un intenta atemorir l'altre amb la seva carta imbatible i gloriosa. Per al Tata, a més de presumir de tenir el gran Messi, el seu comodí infal·lible és «¡La màgia del Camp Nou!». Per la seva part, Simeone també treu la seva carta potent i matadora. L'enarbora. La llança amb decisió sobre la taula. Diu: «Aquesta és la meva carta, ¡un parell de collons com dos melons!». I es queden els dos entrenadors mirant-se amb cara de pocs amics. ¡Ahh!  El retrat de Crackòvia planteja l'eterna dualitat futbolística: tècnica contra força. Dins de la meva colossal ignorància sobre el tema, no sé si això s'ajusta a la realitat del moment. L'Atlètic de Simeone ha demostrat una qualitat indiscutible. I el Barça del Tata també té 22 potents güevos: no són eunucs els que sortiran a la gespa.

SANDRO REY EN REMULL .- Una de les grans cartes del nou ¡Mira quién salta! (T-5) és el pintoresc vident Sandro Rey. La cadena ha dipositat en ell grans esperances. Li pinten el cos simulant ser tatuatges, en lloc de banyador li posen tapanaps, i en l'edició d'aquesta setmana el van fer pujar al trampolí amortallat amb un llençol, com si fos la criatura del doctor Frankenstein. Malgrat els esforços, el programa no carbura. Fa unes audiències molt fluixes. Haurien de canviar d'estratègia. Sandro no hauria de llançar-se a la piscina. Hauria de quedar-se a dalt, al trampolí, i des d'allà executar el número pel qual s'ha fet famós: contestar el telèfon, endevinar coses i repartir benediccions des de dalt de la plataforma. Llançar a la palangana un vident, i deixar-lo deambulant remullat, no és seriós. Perd credibilitat. El seu fort no és la postura de la granota, sinó l'art surrealista de l'endevinació. Aquí és on aconsegueix de veritat el seu gran número còmic.