tu i jo som tres
«Jo Frank, tu indi»
Frank Cuesta i el cap Kokama, a l’Amazones (Discovery Max). /
El debut de l'aventurer Frank Cuesta al canal Discovery Max comporta canvis de plantejament. Ara ja no es tracta només que l'herpetòleg vagi a la recerca de les bèsties i hi interactuï. Ara també li construeixen escenes amb suposats indígenes, en aquesta cas de l'Amazones, a fi d'aconseguir un contrast pintoresc. Lamento dir que és una estratègia en què no aconsegueixen autenticitat, sinó comèdia. Mentre Frank es manté en el seu paper de naturalista graciós, i entra en relació amb la serp anaconda, amb el porc espí, el cocodril, el lloro o el senglar amazònic, segueix aconseguint aquell nivell de simpatia a què ens tenia acostumats en les seves anteriors edicions de Frank de la jungla (quan estava a la cadena Cuatro). La seva desimboltura, els seus acudits -moltes vegades enginyosos i planers- i la seva particular manera d'aproximar-se al món animal, de forma posturista i heterodoxa, concitava una atractiva fascinació. El plus que li exigeixen ara, ampliant les seves aventures amb la fauna de la selva i construint-li altres trobades amb suposats indis silvestres, ha estat com a mínim farsesc. Almenys, en aquesta primera entrega. No dubto que el factor humà contractat per aparèixer en aquestes aventures siguin indígenes autèntics. Ni acuso Frank de falta de respecte per ells. Però la sensació d'impostura que transmetia tot aquell quadro escènic era evident. Sent indígenes de l'Amazones semblaven criatures disfressades per a l'ocasió. Unes plomes en forma de barret, una llança, una mica de pintura a les galtes, un arc, un parell de fletxes i els diàlegs que anava recitant Frank amb ells. ¡Déu meu!, tot junt irradiava un clima tremendament carnavalesc. Tot semblava d'attrezzo. Teatralitat. Comèdia. Credibilitat zero. Veurem si milloren.
ANA I FELIPE .- Es desvivia Ana Pastor (El objectivo, La Sexta) intentant que Felipe González concretés una mica. Felipe disfrutava a l'estil estadista, arquitecte de grans reflexions, aquell paper que tant agrada interpretar als que han arribat a la sublim condició d'expresidents. Dibuixava en l'aire traços globals sobre una Europa més solidària i formosa. Desesperada, Ana el va instar a respondre: «Contesti, ¿li agrada la idea d'una gran coalició PP-PSOE?». Resposta: «Si el país ho necessita, que ho facin». ¡Ahh! «¿Però qui decideix si el país ho necessita o no?», li insistia Ana. No hi va haver manera.
