El món en 80 pollastres

La volta al món en 80 ­homes, o la recerca de l'amor d'una sexa­genària cansada d'aguantar la soledat. Aquest és el treball que ens ha presentat aquesta setmana Sense ficció (TV-3), un recorregut no desesperat, però sí amb repunts inquietants, de la israeliana Nili Tal, de 60 anys, que ha dedicat 18 mesos seguits de la seva vida a recórrer el món d'home en home, de pollastre en pollastre, a la recerca de la felicitat. Nili estava cansada d'anar a les discoteques a experimentar la sensació de lligar, i després d'hores i hores asseguda, sense que se li acostés ningú a demanar-li ni tabac, haver de tornar a casa en la mateixa soledat amb què hi havia anat. I quan va arribar a la conclusió que havia de llançar-se, va abandonar Jerusalem exclamant, il·lusionada: «¡Vull sentir aquella passió que fa 20 anys que no sento!», i després de concertar entrevistes per tot el planeta amb els homes que va contactar a través d'internet, es va llançar cap a ells amb l'esperança de trobar-ne un, almenys un, amb qui poder construir l'art del perfecte machihembrat. El seu periple ha estat amable. No ha trobat en cap d'aquells madurs internautes el menor indici de situació desagradable. El que va trobar Nili ha estat un mostrari de criatures com ella, solitaris a la força, que s'han construït un món de trastos a casa seva amb els quals intenten trobar empara a falta d'una falda humana on refugiar-se. ¡Ahh! El més interessant d'aquest documental, d'aquest periple, no ha estat tant veure si Nili trobava el seu pollastre ideal, sinó les converses que ha anat mantenint amb tots ells, un per un. Els visitava als seus caus, els interrogava en els seus amagatalls, i de la pantalla anava desprenent-se, vessant-se per les nostres saletes d'estar, un dens clima d'orfandat. La soledat de la condició humana, davant el televisor, a casa.

A TOTS ELS DIU «PAPA».- Ha explicat Buenafuente aquesta setmana (En el aire, La Sexta) que la seva filleta ha fet un any i mig i que està entrant en una zona existencial molt curiosa. Va dir que a tots els homes que veu els diu «papa». Va concretar: «L'altre dia, en un forn, va veure un jove molt atractiu, se'n va anar cap a ell, el va mirar de dalt a baix i va exclamar ¡Papaaa!». I va afegir Buenafuente, després de pregar al públic assistent que evités fer conya i brometes: «Aquell jove es va posar molt vermell». ¡Ahh! Sospitem que no va ser només a l'atractiu jove a qui li va canviar el color de la cara.